Pedro Sánchez va a Eurovisió

Mentre estàvem ocupats en les nostres coses, sense ficar-nos amb ningú, el festival d'Eurovisió es va convertir no només en el clímax del petardeo gai continental, sinó també en l'esdeveniment geopolític de temporada. Una versió brilli-brilli de la cimera de Yalta, amb baladistes xipriotes i heavy metal escandinau. Ja han passat uns dies i no sembla que la tempesta es vagi calmant tant a la premsa generalista, com a les xarxes socials.

La insistència cretinoide de RTVE (ens estrictament objectiu i neutral al servei del PSOE) a polititzar l'esdeveniment qüestionant la participació d'Israel i fent que els seus comentaristes es referissin al conflicte de Gaza, a més d'afegir un rètol negre demanant “pau i justícia per a Palestina”, van aconseguir mobilitzar la població fastiguejada de romanços i Israel va arrasar al televot i va quedar en primera posició en vot popular a escala europea i, per descomptat, a la nostra pobra i sofrida Espanya.

Quantes coses no entén l'esquerra? Moltes i molt fonamentals. Una és que el tema palestí mobilitza de manera extraordinàriament majoritària un sector extraordinàriament minoritari de la població. Si ser sionista és acceptar l'existència de l'estat d'Israel així com el seu dret a defensar-se, aleshores són sionistes PSOE, PP, VOX, Junts x Cash i PNB, és a dir, 301 diputats de 350, és a dir, el 86% del Congrés.

Per a la majoria social, l'anàlisi del conflicte és molt senzill i es limita a estar del costat de qui sigui que combati l'escòria demoníaca de Hamàs, amb les lapidacions i fuetades, amb els burques i les massacres de civils indefensos. El ciutadà corrent veu el col·lectiu LGTBIQA+ (RD2D-C3PO) onejar la bandera palestina i es meravella de veure la presa lloant el seu depredador; l'estudiant universitari escolta Irene Montero defensant els qui tracten la dona pitjor que els gossos i comença a seguir Santiago Abascal a Instagram.

Ucraïna pot participar a Eurovisió perquè va patir una invasió de què s'està defensant, però Israel no pot participar perquè va patir una invasió de què s'està defensant. Aquesta sembla que és la lògica dels nostres estimats progressistes. Als que diuen que el cas és diferent, perquè el que passa a Gaza és un atac militar a població civil indefensa, els podríem preguntar diverses coses.

De què han mort els 400 membres de les IDF, d'un refredat? I els 7000 ferits? Qui reté els ostatges, algun club de petanca, una associació de mestresses de casa, potser? Qui eren els individus armats amb passamuntanyes, uniformats i muntats en vehicles d'assalt, que tots vam veure durant l'intercanvi de presoners del mes de febrer? Eren alliberats de la UGT, potser, o ecoactivistes amants del cicloturisme? Qui està bombardejant el nord d'Israel de manera incessant i provoca el desplaçament de centenars de milers de ciutadans des de l'inici del conflicte? I sobretot, per què no donen suport a la “noble causa palestina” països musulmans com el Marroc, Algèria, Egipte, Jordània, l'Iraq, Aràbia Saudita i les monarquies del golf pèrsic?

A Sánchez, no ens enganyem, Palestina li importa un pebrot. L'únic que fa és mantenir contents els energúmens que sostenen el govern des de l'extrema esquerra. Si per ell fora, els palestins podrien fer-se l'harakiri mentre ballen la conga. Ara cal parlar de genocidi? Doncs es parla, i si demà cal parlar de Roland Garros o de les novel·les de Tolstoi, doncs també es parla.

És tan gran el ridícul intel·lectual de l'esquerra que, de fet, avui dia han arribat a un punt en què tenen un únic diagnòstic i un únic remei. Sigui quina sigui la qüestió, el culpable és el feixisme i la solució és pagar més impostos. Ja sigui l'habitatge, el clima, la immigració o els concursos musicals, ells van a la seva: la culpa és del feixisme i la solució és apujar els impostos.

Literalment, aquests senyors creuen que si plou (o si no plou) la culpa és d'Abascal i Orriols i la solució és apujar els impostos. La gent, que n'està farta, ha votat Israel, però podien haver votat Namíbia: del que es tractava era de tocar els nassos. Una sana bufetada als inútils que ens governen.