La secta educativa

L'educació actual sembla que està en mans d'una secta. Jo sóc científic, un doctorat en ciències geològiques que va creure en l'educació i es va fer docent, però que es va trobar amb molta burocràcia, amb moltes teories educatives i en moltes reunions amb què les predicaven.

I després de tanta paperassa, pedagogies i misses, aquests predicadors t'ordenaven aprovar tots els alumnes per la cara, la famosa promoció automàtica.
En fi, vaig trobar-me amb un sistema educatiu descafeïnat, reduït i rebaixat per pseudocientífics, és a dir, per una secta. M'explico més, imaginin-se que el conseller de Sanitat fos un xaman amb les seves plomes, conjurs i amulets.

Imagineu-vos ara que aquest conseller ha ordenat acomiadar tots els metges dels nostres hospitals per substituir-los per “curanderos”, per xerraires que només volen distreure els malalts i no curar-los. O imaginin-se que el director de la NASA vol acomiadar tots els seus astrofísics i científics per substituir-los per astròlegs i futuròlegs que només volen estafar el personal, però no investigar.

Amb tanta imaginació anterior, què pensarien?

Doncs consellers i directors governen una associació d'il·luminats, és a dir, una secta. Doncs això mateix li està passant a la nostra educació. Els qui la governen són una secta de remeiers i astròlegs que imposen les seves creences sense cap demostració científica. Què? Què no em creuen? Doncs estan de sort.

Primer perquè els resultats de PISA han deixat clar que amb aquests dirigents i assessors educatius no anem bé, millor dit, no anem, o encara pitjor, anem enrere. I segon perquè fa més de trenta anys que he estat vinculat a l'educació i he descobert qui són els membres d'aquesta secta. Endavant les proves.

Prova número 1, la més arnada, la més vella, la més professaure

"Els que sostenen que el nivell educatiu baix són els professors vells" (Álvaro Marchesi, principal ideòleg de la LOGSE i secretari d'Estat d'Educació entre 1992 i 1996 a: Controvèrsies de l'Educació Espanyola)

Vaja, aleshores els resultats desastrosos obtinguts en PISA són falsos; o l'opinió de molts joves docents que es queixen dels currículums ínfims a impartir també és falsa; o de la majoria dels professors que han denunciat la baixada de continguts a ensenyar durant les darreres dècades.

Prova número 2, la més futurista, la més astral, la més Star Wars

"L'educació per competències formarà els alumnes per als treballs desconeguts del demà" (Eduard Vallory, Escola Nova 21 & Fundació Bofill. Dit a diferents tuits i conferències)

I com sap Vallory quins seran aquests treballs del futur? O millor encara, com formarà els nostres alumnes per allò que no sabem? Amb una carta astral? Escoltant un futuròleg de la NASA? Fent fora el tarot?

Prova número 3, la més literària, la més sàvia, la més ignorant

“Els nens no saben llegir i no cal que sàpiguen[…]. La professió docent no és ensenyar[coneixements]” (Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. El Diari de l'Educació, 8 de maig de 2023)

No, això no és un acudit de Louis de Funès, és l'eix de l'educació actual. En molts cursos per a professors ens afirmen que els docents no hem de saber tants coneixements, que no cal dominar la nostra especialitat i que el docent no ha d'ensenyar sinó fer que els escolars aprenguin per ells mateixos.

A aquest efecte, hem de ser guies espirituals dels nostres alumnes atès que ells només descobriran, i de forma innata, els aprenentatges. Vaja, que ells només arribaran a deduir la Revolució Francesa, la teoria de l'evolució i la relativitat general. Si el desenvolupament cognitiu fos un fet biològic i natural, els infants no necessitarien ni pares ni professors per arribar a ser cultes, autònoms i responsables.

Si els alumnes sabessin com aprendre millor, no caldria la pedagogia ni les ciències de l'educació. Ells mateixos ja serien pedagogs i científics. Si els estudiants sabessin com estudiar millor, molts obtindrien excel·lents sense esforç.

En fi, deixeu un nen lliure en la seva ignorància i no l'educarà.

Prova número 4, la més clau, la més negacionista, la més competent

"Qui cregui que millorar els resultats a PISA és clau, que s'allunyi dels negacionistes de les competències". (Eduard Vallory, Escola Nova 21 & Fundació Bofill. Tuit del 6 de desembre de 2023)

Així doncs, i segons Vallory, no cal millorar els nostres resultats a les proves PISA. És a dir, Vallory es converteix en negacionista de les dades de PISA en dir que no s'han de millorar, però acusa de negacionistes els qui el critiquen.

Cal recordar que Vallory ha reconegut públicament que va repetir diverses vegades el batxillerat, que mai no ha impartit classes entre adolescents i que les classes magistrals s'han d'eliminar, però ell no deixa d'explicar-ho impartint classes magistrals de com han d'impartir les classes els docents.

Prova número 5, la més internauta, la més desmemoriada, la més superior

“No cal memoritzar atès que tot és per Internet[…]. La no memorització potenciarà les anomenades habilitats superiors del segle XXI”
(Eduard Vallory. Fundació Bofill & Escola Nova 21. En diferents conferències)

I quines seran aquestes habilitats superiors del segle XXI, la transmissió de coneixements? La memorització? L'esforç? L'experiència? Doncs no, cap de les anteriors.

Les habilitats superiors del segle XXI seran la resolució de problemes, la comprensió lectora, lanàlisi crítica i la creativitat. És a dir, la no-memorització potenciarà la creativitat, la resolució de problemes, l'anàlisi crítica i la comprensió lectora.

Doncs si no cal memoritzar coneixements atès que tot està per Internet, veig molt difícils aquestes habilitats superiors. Seria com dir que no cal memoritzar perquè tot és als llibres. O que la informació tòxica de les xarxes és igual que els coneixements contrastats d'un docte.

En tot cas, i si dubtéss de tot això, pregunti's el següent, pujaria a un avió on el pilot estigués buscant per Internet com conduir la nau? O millor encara, ¿es deixaria intervenir per un cirurgià que busqués com operar-lo en un tutorial de YouTube?

Prova número 6, la més matemàtica, la més calculada, la més computada

"Als de primària ja no els ensenyem les taules de multiplicar, sinó que els ensenyem a fer servir la calculadora" (Directora d'una escola de Vic premiada amb molts títols d'innovació pedagògica)

Vaja, que seria com dir que a l'escola ja no s'ensenya a llegir, sinó que s'ensenya a escoltar audiollibres, i que només caldria portar els nens i nenes a l'otori. Si senten bé ja saben llegir.

Doncs bé, la frase de la directora de Vic va ser empalmada a un pare preocupat pel fill. La causa? Que el jovenet no sabia què eren les taules de multiplicar. Em pregunto què va pensar aquest pare de Vic, ja no sé on Vic?

Prova número 7, la més poètica, la més democràtica, la més ecopija

"L'aula ha de ser una metàfora del que passa fora: si el poder està en mans de tots, a l'aula ha de passar el mateix" (María Acaso, professora d'educació artística de la Universitat Complutense a: La Vanguardia del 8 de març del 2014)

És a dir, la classe ha de ser una democràcia en què els alumnes estiguin igual amb el mestre i puguin decidir coses per comicis. En aquest cas, podran votar no anar a classe, no aprendre, castigar els pares i després cremar l'escola. Descrit aquest risc, què dir a la professora Potser?

Doncs que educar en una aula democràtica no és el mateix que educar per a la democràcia. Educar en llibertat a l'aula pot ser molt perillós si allò que volem és educar per a la llibertat. Una acadèmia jeràrquica pot instruir humans demòcrates, però una aula democràtica pot produir ignorants tirans.

Prova número 8, la més lúdica, la més magistral, la més chupiuai

Aquesta prova són alguns treballs finals de 1r del grau de pedagogia que els graduats pengen per les xarxes, concretament alguns de l'assignatura de Didàctica i Currículum de la Facultat de Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona. Els treballs són manualitats fent casetes i aules plenes d'Airgam Boys que uns escolars de primària farien com a activitat lúdica. Això pot semblar estrany, però els cursos on es fan treballs manuals d'escolars als professors assistents és freqüent.

M'explico. En una ocasió em vaig matricular en un curs d'evolució humana, un curs de paleoantropologia, i em feien muntar trencaclosques on sortia un crani d'australopitec, un de Homo erectus, i un de neandertal. Al de sàpiens ja no vaig arribar, vaig abandonar aquella sessió.

Prova número 9, la més emocional, la més formativa, la més astral.

"Curs per a docents de benestar emocional a través de l'astrologia psicològica" Conselleria d'Educació, Cultura i Esports de Castilla la Mancha.
Curs que s'impartiria del 7 de febrer al 15 de maig de 2024

Potser creuen que aquest curs n'és una excepció, però la majoria de les formacions per a docents que ofereix el Govern no són de més coneixements i tècniques didàctiques, al contrari, són de creixement personal i innovació, de constel·lacions familiars, de Mindfulness, d'intel·ligències múltiples , de kinesiologia, o de matemàtica emocional, tots ells sense cap demostració científica.

En fi, i en el curs de “Benestar emocional a través de l'astrologia psicològica ”, tornem a fer com la NASA imaginada, substituint l'Astrofísica per l'astrologia. En fi, poca ciència amb evidència, però molta fe en la creença. A més, la majoria dels mestres creuen en els mites educatius anteriors.

Cal preguntar-se, doncs, quins dimonis s'ensenya a les facultats públiques de magisteri?

I finalment prova número 10, la més absurda, la més atòmica, la més terrorista.

"[En educació]primer cal destruir el que hi ha i després ja ens vindrà alguna cosa al capdavant" (Michel Foucault, inspirador dels corrents d'innovació pedagògica per reduir continguts a ensenyar, però en pro de l'educació per competències i projectes)

És a dir, faci's l'harakiri i li vindrà alguna cosa al capdavant, és a dir, que es morirà. Home senyor Foucault, i si amb això destruïm els mètodes bons i acollim altres nocius? I si eradiquem els drets humans i després ens reinventem una dictadura?

En fi, si cada pensador educatiu creu que millorar és portar la contrària a l'anterior, només repetiran els errors del passat anterior. No tot allò nou ha de ser bo, ni tot allò antic dolent.

Per tant, no cal canviar l'ensenyament sense més ni més, sinó millorar-lo amb el bo del passat comprovat i el millor del futur contrastat. Una idea moderna no ha de ser millor que una antiga. Si ensenyem a sumar amb números romans semblarà innovació, però poca addició serà.
Innovar per innovar no vol dir millorar, innovar per innovar només repeteix un infinitiu.

Per millorar l'ensenyament no cal tornar a l'anterior per vell, sinó que cal tornar a allò que funciona per demostració, sigui vell o nou. Les tècniques eficaces en ensenyament provenen de la tradició històrica, el vell, de lexperiència docent, el menys vell, i de la ciència empírica, el vell i el nou.

Si fem un resum de totes les proves anteriors veurem que els gurus educatius i els seus creients no paren d'idolatrar les paraules emocional, felicitat, creativitat i joc, però troben sacrílegues paraules com estudiar, deures, exàmens, memoritzar, coneixements, esforç, disciplina, autoritat, experiència i repetició de curs.

Malauradament, les paraules dels gurus com a felicitat, creativitat, etcètera, només serveix per presentar treballs finals amb Airgam Boys i pensament positiu sota l'escola del chupiguai. Tot i això, les paraules sacrílegues com estudiar, deures, etcètera, millorarien els nostres resultats en PISA i la nostra eficàcia educativa.

En fi, quan els professors assenyalen que el Rei de l'educació va pixat per PISA i en pilotes, els creients a la secta van i se les veneren, les pilotes, per després acusar els docents crítics de professors, d'antiquats i de descreguts en la seva religió del Rei nu.

Però, i si els alumnes augmentessin el nivell d'esforç, els deures i l'estudi? Què passaria? Doncs que aprendrien més i millorarien els resultats PISA. Malauradament la secta educativa no admet aquesta possibilitat. Per què? Perquè haurien d'admetre que són una secta tòxica i destructiva per a tota la societat.

La conclusió de tot això és el que va dir el secretari d'Estat d'Educació dels Estats Units de l'època Obama: “Education runs on lies” (Arne Duncan, 2018 a: How schools work. Secretari d'Estat d'Educació dels Estats Units, 2009-2016), és a dir, que l'educació funciona amb mentides, mentides de la secta educativa.

De fet, totes les nostres lleis educatives estan plenes de pseudociències, és a dir, de creences i mentides que mai no han estat demostrades. Són mètodes que no tenen garantia científica ni garantia de la tradició, sinó que són enganys ideats per la intuïció i la creença sense eficàcia provada.
Exemples els tenim a l'ABP, la DUA, l'Educació per Àmbits, les Intel·ligències Múltiples i el Learning by Doing. Per cert, han entès alguna cosa? Doncs aquesta és la intenció de la secta educativa, que sembli que ells saben molt i vostès es creen ignorants, però crèduls en ells.

Tota secta es basa en aquesta tècnica, l'engany dels il·luminats. Han rebutjat l'oli del carter d'una moto per omplir-lo sols del seu aire.
Conseqüència? Doncs la moto grimpada, és a dir, els resultats PISA. I això no és pedagogia, és pedagogisme, una religió o ideologia com el madridisme, l'estalinisme o el gihadisme.

La pedagogia és una branca del coneixement mentre que el pedagogisme és una creença sense fonaments, és terrorisme educatiu. Per tant, diguem-ho clar, l'educació actual està a les mans de la secta pedagogista.

Ara, si us plau, no se'ls cregui més i passin a l'acusació. Així, uns altres a l'aula tornarem a ensenyar humanitats i ciències amb evidències. Jo com, ia professor, simplement vull ensenyar.