Quan el periodisme molesta

Objectiu: la premsa lliure i independent. Pedro Sánchez i el PSOE s'han tret la careta i ja han deixat clar que el periodisme els molesta. A Sánchez, a la Moncloa i als socialistes, només els agraden aquells mitjans de comunicació que reprodueixen al dictat tot el que comuniquen de manera oficial.

Si pot ser copiant i enganxant, millor. No, no és el cas d'E-notícies. Aquí es fa periodisme, molesti qui molesti. Aquest mitjà, com tants altres, no deu res a ningú. Pel que publiquen els podreu distingir.

Després del sainet de cinc dies en què va amagar a dimitir, una dimissió que, segons va reconèixer ell mateix, mai no li havia passat pel cap, Pedro Sánchez va reaparèixer en una entrevista a la televisió pública per carregar contra la resta de premsa que fa periodisme.

Sí, per què a TVE, en aquesta entrevista, periodisme n'hi va haver poc. El que va posar en pràctica una gran professional com Marta Carazo. Doncs l'altre entrevistador, Xabier Fortes, va fer vassall al servei del poder. El que li agrada a la Moncloa.

Sánchez, en un atac sense precedents per part d'un president del Govern espanyol, va acusar els mitjans de comunicació —alguns dels quals va reduir a pàgina web, en un intent de ridiculització— d'estar al servei de la ultradreta i de la fabricació de notícies falses perquè els jutges puguin pervertir la justícia. Bàsicament perquè un jutge, en virtut de les seves funcions i obligacions, va decidir obrir diligències prèvies per investigar si l'esposa del president, Begoña Gómez, havia comès algun tipus de delicte.

Tant en la compareixença gravada i sense preguntes per anunciar que es quedava, un exercici de transparència i respecte al periodisme com mai, com en les dues entrevistes que va concedir posteriorment a TVE i La SER - dos mitjans molt crítics amb el Govern espanyol i el PSOE —, Pedro Sánchez va deixar la porta oberta a legislar contra la premsa en un futur. A impulsar una llei, rebutjada a dreta i esquerra, que permetria tancar mitjans de comunicació a discreció. El mateix que ja passa en algunes dictadures.

El president espanyol ho justifica tot en la lluita contra “la desinformació” i les notícies falses. Tot allò que contradiu el seu discurs oficial, tot allò que no agrada a la Moncloa i Ferraz, és desinformació i notícies falses.

És per això que vol legislar sobre la premsa lliure i independent que no sobreviu de les subvencions i la publicitat institucional. Per què sí, hi ha mitjans de comunicació que sobreviuen malgrat els intents del poder per ofegar-los econòmicament i judicialment amb querelles.

Ja fa temps que el Govern d'Espanya, com també passa a la Generalitat, controla certs mitjans de comunicació de masses a partir de filtracions, privilegis i recursos econòmics.

En el cas de la Moncloa, els torns de paraula a les preguntes o portar de forma gratuïta a l'avió oficial els periodistes quan Sánchez viatja són dues de les maneres de prevaricar que tenen els alts càrrecs al servei de Sánchez. Utilitzant totes dues coses per castigar els mitjans crítics als quals intenten silenciar així. Als que si poguessin tancarien.