Sánchez no ho té fàcil

El president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, està cada cop més acorralat. Les seves successives versions sobre la visita frustrada de la vicepresidenta veneçolana Delcy Rodríguez a Espanya, i la presència del qui aleshores era la seva mà dreta a l'aeroport rebent-la, han decaigut amb un dur informe de la UCO, la mateixa unitat de la Guàrdia Civil que exculpava a la seva muller, que afirma que Sánchez n'estava al cas de tot.

En contra de tot el que havia dit fins i ara. El document policial, a més, revela una cosa com a mínim preocupant. Que el cap del Govern espanyol, que a vegades s'erigeix en un dels principals dirigents europeus, dos anys després d'accedir al càrrec no coneixia les sancions imposades per la UE a dirigents d'un país amic com Venezuela.

José Luis Ábalos, exministre de Transports i ex número tres del PSOE, serà imputat més aviat que tard. Ni ell mateix en dubta. De fet, el diputat per València, ara al grup mixt després de ser expulsat de les files socialistes, encara la seva imputació com a una magnífica oportunitat per a defensar-se.

Més tenint en compte que des del passat mes de febrer, d'ençà que va esclatar el cas de corrupció entorn del seu exassessor Koldo Garcia, totes les mirades s'han centrat en ell. Amb revelació de secrets sobre ell incorporats a la causa inclosa. La seva imminent imputació, que requereix el permís que el Congrés dels Diputats donarà, li permetrà personar-se en la investigació i saber quines proves existeixen contra ell.

I potser, aquest cop sí, decideix començar a estirar la manta -si existeix-, quan vegi també les possibles proves que existeixen contra altres excompanys de partit. Perquè hom no té cap mena de dubte que si hi ha causa, si no només és fang com deia Pedro Sánchez, Ábalos no era l'únic que tenia coneixement de tot. No era l' '1'.

Cal recordar que l'actual president del Govern d'Espanya va arribar a la presidència, gràcies, per cert, a Ábalos, mitjançant una moció de censura contra l'anterior equip de Mariano Rajoy. I és per aquest motiu, principalment, que a Sánchez cal exigir-li més pulcritud que a qualsevol altre. Que qualsevol comportament il·legal, poc ètic o reprovable al seu entorn, demandi les màximes explicacions possibles.

 I no només llançaments de pilota cap endavant, amb victimisme i atacs contra l'oposició, tot aquell que no pensi igual i la premsa. Perquè sí. Tot el que avui està passant, tota aquesta investigació de la Guàrdia Civil, parteix d'informacions periodístiques que han demostrat que no s'estaven fent les coses bé.

Com també ha passat amb la seva dona, Begoña Gómez, amb molts nexes amb alguns dels principals cervells en aquesta trama corrupta. Principalment amb el comissionista Víctor de Aldama, ja a presó per un altre cas. Així doncs, cal que Sánchez aprengui que matar al missatger mai és la solució.

I que qualsevol pla de regeneració democràtica ha d'incloure obligatòriament mesures per evitar aquests comportaments i l'exigència de què els governants siguin transparents i no s'amaguin rere atacs injustificats.