Sánchez ha de dimitir

Ni que sigui per allò de la responsabilitat política ‘in vigilando’, la mateixa que ell li va aplicar a José Luis Ábalos el mateix dia de la detenció de Koldo García, quan l'exministre no era ni investigat, Pedro Sánchez hauria de dimitir. De forma urgent. De fet, ja va tard per dimitir. Ho estem esperant.

La culpa d'haver posat a Santos Cerdán a la cúspide del poder socialista és del president del Govern espanyol. Com ho és, també, haver-lo reconfirmat en el càrrec, el desembre de l'any passat, quan ja existien indicis sobre presumptes comportaments irregulars o dubtosos.

Obsessionat amb la campanya de la màquina del fang, amb l'objectiu de culpar de tot a la dreta judicial, política i mediàtica —frase que repeteix quasi diàriament—, Sánchez el va mantenir en el càrrec assegurant que les acusacions cap al seu ‘número tres’ eren infundades. Que eren una “gran invenció”, va arribar a dir, en resposta al comissionista Víctor de Aldama.

La permanència, un dia més, del cap de l'Executiu al Palau de la Moncloa és una falta de respecte cap a la ciutadania. Comprovat, ja, el grau de corrupció que operava entorn del PSOE i l'actual Govern d'Espanya, qui va arribar al poder mitjançant una moció de censura, després de la corrupció del PP, no pot representar ni un dia més a l'Estat espanyol. Mantenir-se en el poder, aferrat, sense possibilitat alguna de governar, és un signe més de la indecència del personatge.

En els darrers dies he repetit molt que l'únic que em crec de Pedro Sánchez, ja que fa anys que tot el que diu ho poso en quarantena, és que li fa fàstic i li repugna la corrupció. Per tant, si s'acabés confirmant el finançament irregular del PSOE, que està sota la lupa de l'UCO, seria el major frau personal cap a servidor. Vull creure, com ens ha dit molts cops en públic i en privat, que ell no sabia res del que passava. Tot i que alguna cosa li havia arribat a oïda, com ens havia arribat a nosaltres, als periodistes, de persones del seu entorn més proper.

La dimissió de Pedro Sánchez és necessària i urgent. No pot esperar ni un dia més. No pot justificar ni en la por a la ultradreta ni en la falsa voluntat dels ciutadans, que el 23 de juliol del 2023 van votar majoritàriament una altra opció, el fet de mantenir-se al palau presidencial per assegurar-se el control de la justícia, dels mitjans de comunicació i reformar la llei electoral. Són les tres coses que més desitja ara mateix.

Cada dia que passa, Pedro Sánchez té més difícil passar a la història com a ell li agradaria passar. Recordeu que li va preguntar, a l’inici del seu mandat, l’any 2018, al primer ministre de Cultura, Màxim Huerta, a qui va fer dimitir per una antiga multa tributària que ja havia saldat. “Tu, Màxim, com creus que passaré jo a la història?”, li va dir. No crec que passi com ell imaginava. La història el jutjarà.