Ho sento, però amb aplaudir els agricultors i fer-se la foto no n'hi ha prou

Com ens agrada el postureig a Catalunya. Som així, ens encanta sortir a aplaudir, anar de manifestació, fer un tuit reivindicatiu i tornar a casa amb la sensació que som uns revolucionaris. Creiem que en fer servir el hastag #RevoltaPagesa ja estem ajudant el sector primari. Si a més hem sortit a aplaudir-los a Barcelona i ens hem fet un selfie amb un tractor, som els hereus justos dels segadors catalans.

És trist, però és així. Els agricultors i ramaders diuen prou després d'anys de menyspreu de les institucions i nosaltres, que votem els partits que els asfixien i comprem a Ametller Origen verdures del Marroc, creiem que amb un aplaudiment i fer sonar el clàxon estem canviant les coses. No podem fer més, ens encanta creure que som els més antisistema, quan ningú representa l'actual Unió Europea millor que nosaltres.

No hi ha lloc a Espanya on es paguin més impostos, hi hagi més traves burocràtiques i més càrrecs públics inútils que a Catalunya. Digueu-me una regió d'Europa que tingui un govern tan progre, tan d'esquerres i tan woke com el nostre i que, alhora, no hagi invertit gairebé res en renovables o en reaprofitament de l'aigua. Ja està bé de fer servir qualsevol causa per sentir-nos bé sense fer res després.

El sector primari -agricultors, ramaders i pescadors- no necessiten les nostres abraçades paternalistes. De què serveix dir que estem amb ells si després fem tot el contrari? Aquests dies estem veient com la premsa oficialista corre a explicar projectes de productes de proximitat i temporada. A veure qui s'apunta el gol d'estar més al costat dels pagesos. Ara bé, són els mateixos que han callat durant anys mentre Europa fa servir l'excusa de l'agenda per portar-los fins a l'abisme.

Amb això no n'hi ha prou

Ho sento, tampoc n'hi ha prou d'anar a comprar a la nostra fruiteria de confiança, al mercat o a l'agricultor que també distribueix. És evident que és la millor opció, sens dubte. Per qualitat, per confiança, per apostar pels d'aquí i ajudar la nostra economia productiva. Potser no tots puguin i, encara que ho fessin, no n'hi hauria prou. El principal problema que té ara el nostre sector primari és molt més complex i anirà a pitjor els propers anys.

Agricultors, ramaders i pescadors pateixen, d'una banda, un augment de costos com qualsevol sector econòmic d'Espanya. La cadena de distribució els perjudica, ja que no marquen ells mateixos els preus. Aquí hi ha una part del problema: el mercat funciona de dalt a baix i el principal perjudicat és el productor. Ells, a més, han de bregar amb una administració d'esquena al seu sector i una regulació que s'ha proposat acabar amb ells. És lamentable, però és la veritat.

La regulació del nostre sector primari depèn d'Europa i és allà on els principals partits donen suport a una agenda que vol obligar pagesos a cultivar menys i gastar més. Són els mateixos que fa anys que no permeten als pescadors fer la feina quatre mesos a l'any. Els responsables que es puguin exportar fruita, verdura i peix d'altres països fora de la UE on no hi ha la mateixa regulació i, per tant, tenen menys costos. És cert que alguns partits han votat en contra d'acords comercials amb països fora de la UE, però tots donen suport a l'agenda.

De poc serveix aplaudir els agricultors aquests dies si després es vota els partits que permeten que això passi. Compra productes de proximitat, menjaràs millor i ajudaràs els teus. Però amb això no n'hi ha prou. El problema és el sistema actual, on la Generalitat i el Gobierno s'excusen en Europa, mentre els seus partits allà voten a favor d'asfixiar el nostre sector primari. Voleu ajudar de debò els nostres agricultors i pescadors? Comenceu a reclamar a la nostra classe política que els defensi de debò o plantegeu-vos el vostre vot a les europees d'aquest juny.