Rubiales, el 'facha'

A mi Rubiales em cau fatal. Em sembla un fatxenda i un prepotent. A més, així que vaig veure en diferit, el famós 'pico' em va semblar del tot inapropiat per a un càrrec institucional.

Però si havia de dimitir, haver dimitit abans. Com quan va transcendir que s'havien embutxacat sis milions d'euros amb Gerard Piqué per aquella final de copa a l'Aràbia Saudita.

L'exjugador del Barça també li demanava tracte de favor per a l'Andorra. Però Piqué era 'un dels nostres'.

Confesso també que, així que vaig veure el petó en diferit, tampoc no vaig entreveure aleshores la menor mostra de disgust, desconcert, oposició o resistència per part de la jugadora.

De fet, quan es va començar a generar la polèmica, vaig consultar el seu perfil de Twitter i no vaig trobar cap queixa o denúncia. La jugadora, en efecte, no va parlar fins dimecres. Els fets van passar a la final de diumenge.

I ha transcendit un vídeo, que no han recollit les cadenes generalistes, en què els seus col·legues de selecció li pregunten que li va dir quan li va demanar permís i va respondre: “Doncs val”.

Per això, tampoc descarto que a la cacera mediàtica a què ha estat sotmès hi hagi alguna cosa també de venjança professional. Al capdavall, divendres tots els diaris de paper donaven per segura la seva dimissió.

"Rubiales se'n va avui" (La Vanguardia), "El petó fulmina a Rubiales" (El Mundo), "Rubiales dimitirà avui" (Ara), "Rubiales presenta avui la seva dimissió" (El País), "Rubiales dimitirà a l'assemblea” (ABC), “Rubiales cedeix a la pressió i presenta la seva dimissió” (El Periódico).

No sé què hi passo. Si la informació la va fer circular, fonts oficials de la Federació o properes al mateix Rubiales, però l'endemà es va desdir. Pedro Sánchez també ha canviat d'opinió moltes vegades -i sobre temes més greus- i no ha passat res.

La prova és que la FIFA va obrir expedient sis dies després per la pressió informativa. Deu ser que no ho van veure en directe. Si l'organisme internacional ho considera tan greu haver actuat d'ofici el mateix dia. O al següent.

Segurament el que ha acabat d'enfonsar Rubiales és posicionar-se contra el que va anomenar “fals feminisme”. Allà va destapar la caixa dels trons El Govern va saltar llavors a la jugular.

El Consell Superior d'Esports, que també ha trigat cinc dies a reaccionar, va prendre immediatament cartes a l'assumpte. Quan vaig veure que ho presidia Víctor Francos, una pota negra del PSC, ho vaig entendre tot. Han posat tota la carn a la graella.

O la fiscalia. L'han d'enviar a l'Audiència Nacional perquè l'afront va passar a l'estranger! Com si fos un cas de terrorisme o de tràfic de drogues. La fiscalia de qui depèn? Doncs això.

Tot i això, algú sap com han acabat les investigacions del ministeri públic sobre els morts en residències per la covid?

A TV3 van titllar el discurs en quatre o cinc ocasions durant el mateix informatiu com a “reaccionari”, la qual cosa ha de contradir el mateix llibre d'estil de la cadena perquè “reaccionari” no és una informació, és una opinió.

Entre les expertes consultades n'hi havia com a mínim dues d'Esquerra: la consellera de Feminismes, Tània Verge, que es va afanyar a definir el discurs de “patriarcat en estat pur”. I la secretària general d'esports i exportaveu d'ERC al Parlament, Anna Caula, que va sortir dues vegades al mateix espai.

L'escàndol que s'ha muntat pel bec d'un home a una dona, però, en canvi, no va cridar l'atenció el d'una dona a un home. Com el de l'actriu Anabel Alonso el xef Jordi Cruz. I això que va durar molt més.

L'últim que ha circulat per les xarxes és el del Gran Wyoming. Fins i tot el d'un directiu del Barça, Xavier Puig, responsable del futbol femení al club, una jugadora del club després de la Champions.

És la propera batalla després de les eleccions generals. El bloc progressista vol rematar la feina. Estem assistint, en efecte, a una batalla ideològica. El menys important és el motiu o les formes.

A TV3 ja van trobar un expert dissabte que comparava el discurs a l'“utilitzat” per la ultradreta. I aquest diumenge ho han comparat directament perquè és “antifeminista, victimista i agressiu”.

En efecte, sembla que hi ha hagut una confluència d'interessos entre el progressisme i l'independentisme. Com a l'hemicicle del Congrés.

A mi em va fer molta gràcia quan, divendres, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va denunciar la “impunitat” de Rubiales. O quan, l'endemà, va dir en un vídeo que “les jugadores de la selecció no estan soles”.

Em van viure al capdavant els més de mil agressors sexuals beneficiats gràcies a la seva llei. Això sí que és impunitat. Sense anar més lluny, el mateix dissabte en van detenir un a la localitat sevillana de Dos Hermanas, que reincidiria.

Mentre que l'encara presidenta de Junts, Laura Borràs, aquesta sí que no dimiteix, acabava el tuit de condemna amb una sola frase: “Espanya 2023”. En pla, tots els espanyols són iguals: uns bàrbars sexuals.

No sé si l'expresidenta del Parlament està per donar lliçons de moral després d'haver estat condemnada a quatre anys i mig de presó per delictes de corrupció.

Tot i que, com saben, la líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ja s'ha afanyat a incloure-la a la llista per a una eventual amnistia.

Potser, en el fons, això deu ser. Després dels pits d'Amaral, ara tenim el pic de Rubiales per distreure el personal. Mentrestant, Sánchez negocia la investidura amb un pròfug de la justícia i aplana el camí per a l'esmentada amnistia. Fins i tot ja es parla d'indemnitzacions!

Em sap greu, sobretot per les campiones. La polèmica ha eclipsat l'èxit esportiu. I sembla difícil que, amb el mal rotllo que es respira, ho puguin repetir en el futur.