El romanç de l'esquerra amb l'Islam

Després dels atacs de Hamàs dissabte passat contra civils israelians, hem pogut assistir a un nou episodi de l'inexplicable romanç entre la nostra esquerra postmoderna i l'Islam medieval.

Des de la CUP a Podemos, des de la Crida LGTBI fins a Rufián i Bildu, la nostra esquerra queer i plurinacional s'ha mostrat en tot moment incapaç d'afrontar de manera racional la situació.

Usen el terme Palestina quan el problema és el jou de Hamàs sobre Gaza, on no permeten la celebració d'eleccions des del 2006, un any després de la retirada israeliana de la franja.

Utilitzen el terme sionisme per aparentar que no els mou l'antisemitisme. Ratllen de "genocidi" el legítim dret d'un govern de defensar els seus ciutadans d'una organització terrorista que té com a objectiu (tal com recullen els seus textos fundacionals) exterminar els jueus allà on es trobin.

Es fotografien amb metralletes, com és el cas de l'eurodiputat de Podemos, Sr. Pineda, somrient al costat del fundador de Hamàs, Khaled Mashal i alguns dels seus esbirros. S'omplen la boca amb mencions a corredors humanitaris i ajuda mèdica quan Hamàs ha rebutjat aquestes mesures per a la seva pròpia població.

Parlen de la franja de Gaza com d'una “presó a l'aire lliure” governada per Israel, quan la frontera sud està bloquejada per Egipte des de fa anys (els egipcis saben què s'hi cou). Ignoren el sistemàtic ús per part de Hamàs de la població civil com a escuts humans, situant les seves bases sota hospitals, col·legis, etc.

Ignoren els reptes per a la convivència causats per la immigració islàmica i la seva radicalització.

Estranyament, cap d'ells se'n va a viure amb els de Hamàs per parlar-los de feminisme transversal, drets LGTBI, identitats Queer i altres mandangues. Un es pregunta per què.