Retards als jutjats d'Olot

La situació de la justícia a Catalunya és un problema des de fa molts anys. La falta d'inversió i de personal, dotant els diferents jutjats del país de les eines necessàries per a fer la feina que tenen encomanada, fa que els retards en procediments que s'haurien de resoldre en qüestió de mesos portin encallats anys i panys.

Avui els vinc a portar l'exemple personal dels jutjats d'Olot. On a mi o al meu entorn més directe ens han suspès fins en tres ocasions, ja, una vista per resoldre un litigi amb una entitat financera pel cobrament d'interessos abusius amb les targetes revolving.

Uns ajornaments, sense cap mena de justificació, que fan que el denunciant acumuli un deute amb l'emissora de la targeta que ja podria estar resolt si el jutjat hagués fet sentenciat i s'hagués pogut liquidar. Amb tot el que això significa, pel que fa a poder optar a finançament o llistes de morositat.

La meva família i jo també esperem, des de l'agost de 2021, per testificar davant el jutge instructor per una denúncia interposada contra la residència on van assassinar la meva àvia durant la Covid. Després d'un gran treball en molt poc temps dels Mossos de la comissaria d'Olot, entrevistant als treballadors i aportant les proves que provaven un presumpte fet delictiu, el primer jutge que va agafar el cas ho va acabar arxivant sense massa argumentació.

Per sort, després, i veient tots els indicis que apuntaven cap a la comissió de com a mínim un parell de delictes, una altra jutgessa va decidir reobrir el cas. Però en aquests quasi tres anys i mig, servidor com a denunciant, encara no ha prestat declaració.

Tot i que se m'ha citat en un parell d'ocasions, a última hora sempre s'ha acabat ajornant la citació. Amb el perjudici que això suposa per algú que no viu la major part del temps a Olot, i que ha de pagar bitllets d'avió amb antelació quan li arriba la citació. Perdent-los, evidentment, i sense dret a reclamar res.

És imperiosament urgent que l'administració de Salvador Illa, concretament el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, es posi les piles amb aquesta qüestió. Que visiti un a un els jutjats de Catalunya, que no dubto que ja ho haurà començat a fer, per conèixer la situació que viuen cadascun d'ells.

Per començar a posar remei a un problema endèmic que perjudica centenars de ciutadans i empreses i afegeix patiment a algunes famílies que han vist esbiaixades les seves vides. Poder confiar en la justícia, i que aquesta sigui ràpida i efectiva, més encara en aquells casos que no són complexos, és vital per qualsevol país.