El repartiment de ‘menes’: hi ha per a tothom

Estan Sánchez & Puigdemont (la millor parella de ball des de Fred Astaire & Ginger Rogers) pactant el repartiment dels ‘menes’ com qui organitza un casament i va repartint els convidats per les taules. La confusió és absoluta. Les comunitats del PP diuen que es neguen a rebre més ‘menes’; les esquerres critiquen el Govern que sostenen i amenacen de votar en contra de qualsevol cosa; la premsa progressista es dedica a parlar de Trump o dels restaurants de Mazón perquè tota la resta està en ruïnes.

En general, el progressisme està ficat fins al coll en un laberint de contradiccions. Les qüestions militars estan resultant especialment còmiques. Es planteja l'enviament de tropes a Ucraïna, sota el mandat histèric de Macron, perquè sembla que la funció de l'exèrcit espanyol és defensar la integritat territorial d'Ucraïna i no la d'Espanya.

Ucraïna està sent envaïda? Espanya també, de manera contínua i insidiosa, però pel que sembla el mandat constitucional feia referència als països eslaus de l'est. Defensar les fronteres és progressista, segons sembla, sempre que no siguin les pròpies. Després surt de tant en tant la vicepresidenta balbucejant coses sense sentit sobre el fet que la despesa en defensa que la UE exigeix ​​ha de ser “no militarista”. Suposem que poden pintar de lila els bancs de les casernes, per lluitar contra el masclisme, o fer que els militars vagin en màniga curta per allò del canvi climàtic.

El tema de la immigració, això sí, sembla que serà gestionat per la Generalitat, és a dir, pel PSOE amb ajuda del partit de Tània Verge i Rubén Wagensberg. Així doncs, no tindrem polítiques d'immigració, sinó d'islamització express, que és allò progressista. Als amics de Junts x Cash els sembla bé tot, perquè a Barcelona s'oposen amb discursos heroics a tot allò que recolzen a Madrid. Allà ells: estan fent gratis la campanya a Sílvia Orriols.

Per ser justos, no cal demanar gaire coherència a la classe política catalana, que aquests dies molt tenen d'estar felicitant el Ramadà les 24 hores del dia i defensant l'okupa, el carterista, el navaller del metro. També és molt cansat estar dient feixistes a aquells que defensen la propietat privada o volen passejar tranquil·lament per la ciutat sense ser assaltats per africans embogits. Però una cosa se'ls ha de reconèixer: estan enfonsant el país, combatent tot allò noble i just en aquest món, però almenys no governa la dreta.