La Catalunya real

El millor de la nit electoral va ser la reacció mediàtica.

Van ensopegar amb la realitat.

Van descobrir que hi havia la Catalunya real i la que explicaven ells.

Començant per Toni Cruanyes, un dels presentadors estrella de TV3.

Crec que, fins i tot abans dels sondejos, ja deia que hi havia un “desencant amb la política”.

No és amb la política, Toni. És amb el procés. La gent està fins als nassos.

I TV3 hi ha contribuït posant tota la carn a la graella.

Més tard, a Catalunya Ràdio, vaig sentir com la presentadora es referia a Sílvia Orriols, guanyadora a Ripoll, com un “perill”.

Seria millor que els mitjans públics es preguntessin com ha aconseguit sis regidors i 1.400 vots.

Tot això amb el lema “Salvem Ripoll”. Han d'estar molt desesperats a la capital del Ripollès.

Per cert, el municipi -d'uns 10.000 habitants-, té un 13% de població estrangera, segons dades oficials de la Generalitat.

I no és una de les localitats catalanes amb més immigració.

Encara que les xifres segurament són més altes perquè els sense papers no apareixen a les estadístiques i els que es nacionalitzen després de deu anys de residència deixen de sortir-hi.

L'atemptat de les Rambles del 2017 ja va ser un senyal d'alarma perquè els autors havien nascut a Ripoll o hi havien arribat molt joves.

Tanmateix, TV3 i la majoria dels mitjans de comunicació van transmetre que la convivència era exemplar.

També vaig enxampar el comentari del periodista Martí Farrero des de la seu de Junts, que deia que estaven a punt de “patir un infart” amb el resultat de Xavier Trias.

Ara se'ls ha tret, però en el punt àlgid del procés, crec que tenia quatre llaços grocs al seu perfil de Twitter.

Més tard, també a Catalunya Ràdio, no van tenir més remei que acceptar que “els números d'Albiol són molt significatius”.

I tant: va aconseguir 18 regidors. La majoria absoluta, prou difícil, està en 14.

A Albiol fins i tot el van dur a judici una vegada sota l'acusació de racista. Va ser absolt.

Per no parlar de l'èxit de Vox: de 36.000 vots el 2019 a 150.000. 

Ha saltat pels aires el cordó sanitari imposat pel Govern, la presidència del Parlament i TV3.

Potser, en el recull, caldria afegir-hi Enric Juliana.

M'ha agradat molt la seva crònica a La Vanguardia després de la desfeta del PSOE i de Podemos: “La dreta guanya el Mediterrani”.

Com si les eleccions s'haguessin celebrat al mig del mar.

El mateix Albiol va rebre un semàfor verd dimarts a La Vanguardia. Mai vist abans.

Però el problema no és només la nit electoral.

El problema és que la Catalunya que la majoria de mitjans han explicat durant el procés no té res a veure amb la realitat.