Premi a Catalunya, càstig a Espanya

Aclareixo que uso els termes Catalunya i Espanya en sentit genèric, no en contraposició.

Probablement, el major retret, difús però implícit, que li han fet a Pedro Sánchez els electors de les autonomies i municipis on el PSOE ha retrocedit haurà estat la seva política respecte a Catalunya.

Això de la “desinflamació” amb els indults i les reformes del Codi Penal com a “medicaments” no ha estat comprès. I s'entén que el tractament no hagi estat comprès fora de Catalunya.

A Sevilla, Càceres, Valladolid o Saragossa no es va viure l'atmosfera tibant i aclaparadora del procés. En canvi, sense negacionisme cec o interessat cal reconèixer que a Catalunya aquella atmosfera s'ha dissipat, el color groc, la febre de la “inflació”, ha baixat, fins pràcticament desaparèixer de l'espai públic.

El PSC, partit germà del PSOE, i Salvador Illa, molt en la línia socialdemòcrata de Pedro Sánchez, han estat premiats a tot Catalunya, àdhuc en feus amb tant “groc” com a Girona.

Caldria portar a col·lació, adaptat, un “És la ideologia…”, perquè la interpretació ideològica de la política de Pedro Sánchez ha prevalgut per sobre de la interpretació social.

El Govern d'Espanya de coalició ha fet una política social en les dues crisis successives que ha hagut d'aguantar, la pandèmia i la guerra de Putin a Ucraïna, que han evitat el desastre total i han estalviat moltes penalitats als més desfavorits.

Però, paradoxa que afecta especialment l'esquerra d'aquí i de fora, aquests desfavorits, “afavorits” per les polítiques del govern de coalició, no voten, i, més paradoxa encara, en part no voten perquè són sensibles a la ideologia, que tan bé maneja la dreta conservadora i la de VOX. Això de “Sánchez ven  a Espanya” ha tingut més repercussió que “Sánchez crea un escut social”, quan el primer era fals, pura ideologia, i el segon real, materialment tangible.

I on l'esquerra perd la batalla ideològica és en sectors de la classe mitjana (mitjana “mitjana” i mitjana “alta”), que sí que vota.

A Catalunya la desinflamació ha estat compresa i agraïda. En la resta d'Espanya era difícil d'explicar només amb arguments, tenint, a més, l'emoció en contra. Aquí l'emoció de veure desaparèixer el groc ha secundat la raó per a molts. 

De cara a les  properes eleccions generals, la batalla ideològica de l'esquerra haurà de consistir a explicar què s'ha fet des del Govern d'Espanya en  el pla econòmic i social. El PP i Vox, embravits, repetiran estratègia, taparan de nou allò fet amb la ideologia “trumpista” d'Ayuso i de VOX -“menteix, que alguna cosa queda”- i l'aquiescència entre timorata i interessada -li fan el treball brut- de Feijó.

La batalla mereixerà ser seguida atentament, perquè serà il·lustrativa del paper de la ideologia en política. Em proposo fer-ho i intentar transmetre-us una interpretació el més objectiva possible.