ERC treu pit

Els primers senyals d'alerta van saltar dimecres passat. Quan Ernest Maragall va demanar que Esquerra votés “en massa” per tancar el camí a l'"extrema dreta feixista i nazi”.

Ho vaig passar molt malament veient-lo per apel·lar al vot en contra de Vox.

Llavors, ni tan sols tenien representació municipal a Barcelona.

Ara -probablement gràcies també a Ernest Maragall-, tenen dos regidors.

Vaig pensar que era irrespectuós per a un partit que, ens agradi o no, és parlamentari.

Quarta força política al Parlament. I tercer a Madrid.

Va ser, en efecte, un salt qualitatiu.

Ja no els deien només “extrema dreta” o “feixistes” sinó fins i tot “nazis”.

No crec que Vox gasegi a ningú.

No només això, sinó que em va semblar una banalització del nazisme.

I això és el que diu algú que ha estat a Mauthausen, Auschwitz, Dachau i Buchenwald.

Una absoluta falta de respecte a les víctimes del Tercer Reich.

El segon senyal d'alerta va ser la compareixença d'Oriol Junqueras dilluns. Després de la ressaca electoral.

Va apel·lar al mateix argument.

Va presentar ERC com “el millor antídot” contra “la dreta i l'extrema dreta espanyola”.

Finalment, la tercera -i més greu- és la del president de la Generalitat.

Pere Aragonès ha oblidat de sobte el tan anunciat Acord de Claredat.

En la seva compareixença, ha afirmat que el que cal fer és “defensar” Catalunya del “govern de la dreta i l'extrema dreta espanyola que vindrà”.

Quin mal favor que li ha fet també a Pedro Sánchez. Tampoc els seus socis parlamentaris creuen en les seves possibilitats.

De vegades m'ha semblat que estàvem en els prolegòmens del 6 d'octubre de 1934.

Perquè no parava de parlar de “defensar Catalunya”, de “mobilitzar un país”, de “front democràtic”.

No han entès res.

Ni de les últimes eleccions ni del procés.

Han perdut cinc regidors a Barcelona i dos ajuntaments importants com Tarragona i Lleida.

També 300.000 vots.

I tot el que se t'ocorre és això? El vot de la por?

Catalunya no es pot permetre un altre 6 d'octubre.

El procés ja ha causat prou dany.

A més, suposo que Aragonès aspira a ser president de tots els catalans.

Què els dirà als no indepes?

Als 700.000 que van votar socialista. Als 247.000 del PP. O fins i tot als 150.000 de Vox.

No són bons catalans?

El pitjor és que ha demostrat la seva falta de lideratge.

Avui no ha actuat com a president de la Generalitat, sinó més aviat com a dirigent d'Esquerra.

I, a més, a l'estela d'Oriol Junqueras, que pel que es veu segueix sent qui governa.

Jo no trauré pit.

Demano humilment als nostres líders seny.

El que ha de fer ERC és preguntar-se què ha fet malament. 

No treure pit.

El resistencialisme, en política, condueix al fracàs.