Quin ridícul

"En política es pot fer tot menys el ridícul", va entonar anys enrere el president Josep Tarradellas. I precisament això és el que va fer Carles Puigdemont, dijous, impulsat per la por d'acabar entre reixes.

Un cop més Puigdemont va mentir. I va fer quelcom encara més greu: posar en entredit la credibilitat i la cohesió del cos de Mossos d'Esquadra. D'una policia de la qual Catalunya sempre se n'ha sentit orgullosa.

Les imatges d'Arc de Triomf, tant de l'arribada com de la fugida de Carles Puigdemont, són esfereïdores. Sobretot per algú que en el seu moment va confiar i fins i tot va estimar el projecte de Convergència. 

Veient el que hem vist, hom comprèn que Jordi Pujol i Soley hagi declinat fer-se militant d'això que pretén assemblar-se a un partit polític. Doncs avui, Junts per Catalunya, sembla més aviat una altra cosa. Que cadascú li posi el cognom.

I és que l'actitud de Núria de Gispert, Artur Mas, Jordi Turull o Josep Rull fent d'escuts humans... de diputats convergents de tota la vida, la gent d'ordre, desafiant als Mossos d'Esquadra per impedir-los fer la seva feina com a policia judicial -competència per la qual va lluitar molt Convergència-... semblava més aviat una assemblea dels antisistema de la CUP que dels hereus de CDC. Quim Torra i Laura Borràs han parasitat Junts i han radicalitzat a la gent tranquil·la. 

Per què sí. Sense cap mena de dubte. El que van fer els dirigents de Junts, alguns expresidents de la Generalitat i el president del Parlament, no es diferenciava molt del que van fer els trumpistes als Estats Units quan van tractar d'assaltar el Capitoli. 

Hi ha moltes maneres de soscavar una democràcia. De dificultar l'aplicació de la voluntat popular. I intentar torpedinar el ple d'investidura del guanyador d'unes eleccions n'és una.

Dit tot això, cal celebrar que Catalunya pugui començar una nova etapa sense populistes ni humoristes al capdavant de les institucions catalanes. Sense persones que prometin gelat de postres cada dia ni fer a Catalunya independent per després incomplir.

I, sobretot, que tinguin respecte per les lleis i siguin lleials als funcionaris públics, com són els Mossos d'Esquadra. Que no els posin als peus dels cavalls ni ajudin a projectar una imatge internacional nefasta de la policia de la Generalitat. 

Carles Puigdemont ha perdut el poc crèdit que li quedava. I què voleu que us digui, per l'estima que li tinc això m'entristeix. No m'agrada veure'l a presó.

Com tampoc m'agradava veure-hi l'Oriol, el Josep, el Jordi, el Quim, la Dolors, la Carme, el Raül, al Sánchez i al Cuixart. Però hi havia moltes fórmules per tractar d'evitar la presó i no fer el ridícul ni comprometre les nostres institucions.