Un homenatge a Jordi Cañas

En aquests moments en què la política catalana gira al voltant dels dos grans líders del separatisme actual, Salvador Illa i Carles Puigdemont, em ve de gust rendir un modest homenatge a Jordi Cañas, un dels polítics constitucionalistes que més ha contribuït a desmuntar el llenguatge separatista i, sobretot, a combatre la seva poderosa maquinària de propaganda. És una pena que els errors que ha comès Ciutadans en els darrers anys hagi deixat sense espai polític – almenys de moment – un dels lluitadors més eficaços contra el nacionalisme.

Que Jordi Cañas posava —i encara posa— molt nerviós al separatisme en general era un fet més que evident. N'hi havia prou de prendre's amb ell una cervesa en una terrassa perquè un parell de defensors de la 'Revolució dels somriures' l'insultessin. Per descomptat, els insultadors estaven gairebé sempre a més de cent metres de distància.

Des d'Alexo Vidal-Quadras ningú no havia desmuntat, amb la mateixa brillantor, l'argumentari separatista. Allunyo amb un to irònic i Jordi amb un llenguatge més aguerrit, però amb una claredat i eficàcia que molts trobem a faltar. No desmereixo les intervencions des de la tribuna d'Alejandro Fernández o Ignacio Garriga, que també defensen la Catalunya no separatista amb convicció i valentia, però això de Cañas era una altra cosa.

Amb Jordi Cañas fora del Parlament el 2016 i el 2017, la Resistència al separatisme va perdre un gran actiu. Cal reconèixer que Ciutadans —i això és el meu parer— no va saber aprofitar la seva vàlua, encara que estigués en un segon pla, per plantar cara encara amb més eficàcia a la Generalitat que preparava les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum.

Un fals cas de problemes fiscals el va apartar de la primera línia quan feia més falta. Sempre pensaré que la direcció de Ciutadans no va ser justa amb ell en aquells moments en què havíem d'aprofitar tot el talent de què poguéssim disposar per plantar cara a un secessionisme instal·lat al cop d'estat permanent. Però això ja forma part de la història.

Amb Jordi Cañas en actiu, el PSC no hauria gosat arribar tan lluny. El seu discurs, hereu del dels fundadors socialdemòcrates de Ciutadans, va servir per menjar el terreny als socialistes a l'àrea metropolitana de Barcelona. Quan Cañas va passar a segona línia, el gir liberal de Cs es va accelerar fins a convertir-lo en un partit de centredreta que va deixar de ser un perill per al PSC.

I així, a poc a poc, els socialistes han anat degenerant cada cop més, davant l'absència de competència –a molts votants catalans que van fer al seu moment el salt del PSC a CS els costa molt votar el PP– i al final els d'Illa s'han convertit en l'ala moderada del separatisme d'esquerres, en competència amb ERC.

Per això Jordi Cañas continua sent més necessari que mai, perquè té l'únic discurs que és perillós per als socialistes: defensa de la unitat nacional, però d'una Espanya unida que aposti per una sanitat pública i una educació pública universal i de qualitat. El toc socialdemòcrata, amb aportacions liberals, que feia que Cs fos un temible competidor electoral per al PSC.

Tant de bo s'articuli, com més aviat millor, una alternativa al socialisme català que recuperi els seus votants enganyats per l'amnistia, la persecució lingüística i el 'concert' insolidari. I, tant de bo, Jordi Cañas hi pugui ajudar.