Les qüestions que (gairebé) ningú no abordarà durant la campanya electoral catalana

Catalunya tenia davant seu la possibilitat que, a diferència de les eleccions anteriors, la campanya no se centrés única i exclusivament en el procés. A poc a poc, el debat ideològic estava agafant protagonisme després d'anys de "plebiscits", "embats a l'Estat", "el vot de la teva vida" i altres mantres processistes.

En els darrers mesos, s'han posat diversos temes sobre la taula a la política catalana. Uns temes que gairebé no s'havien abordat després d'una dècada de processisme. Tot i això, l'aparició de Puigdemont a l'escena preelectoral ha tornat a moure el tauler polític cap a debats sobre el dret a decidir, l'autodeterminació, el pacte fiscal i qüestions per l'estil.

Hi ha el perill que la lluita per veure qui és el més processista (si ERC o Junts), qui és el que millor lluita contra ells (si Vox o el PP) o qui s'erigeix com a alternativa real al processisme que ha governat Catalunya la darrera dècada (el PSC) ocupi gran part dels debats electorals.

Això pot condemnar al fons de l'armari temes importants, que recentment havien adquirit importància i que ara hi ha l'amenaça que es converteixin en testimonials. Estem parlant d'aquells temes que ningú o gairebé ningú no abordarà durant la campanya. O que ho faran, però que no se'ls donarà la importància que es mereix.

Estem parlant, per exemple, del sistema educatiu. Molt soroll al seu dia, quan l'informe PISA col·locava l'ensenyament català a la cua d'Espanya i Europa, però poca presència aquests primers dies de precampanya. El debat sobre el model basat en competències i projectes o sobre un model basat en l'esforç i la memorització ja sembla prehistòria.

També hi ha la qüestió migratòria. Tot i que Catalunya no té competències directes, sí que té la capacitat (ajuts, gestió dels tipus, etc.) per incidir en aquest tema. Un tema que bàsicament Vox i Aliança Catalana semblen ser els únics interessats a abordar. Un altre tema que només alguns volen tractar és el de la inseguretat creixent a Catalunya.

Per no parlar de la situació a les presons catalanes. Sembla que alguns vulguin passar de puntetes sobre el model penitenciari, més en dubte que mai després de l'assassinat de Núria, la cuinera de Mas d'Enric, a mans d'un reclús i la nefasta gestió del Govern sobre aquesta qüestió.

També hi ha el tema sobre l'administració pública i la seva sobredimensió. I no estic parlant precisament de metges, bombers, professions i policies, no. Em refereixo als xiringuitos i alts càrrecs que abunden a l'administració i que, avui dia, encara no se sap exactament per a què serveixen. Més enllà de col·locar amics, familiars i militants, és clar.

Que hi hagi partits que visquin de donar la turra sobre el procés, doncs mira, és el que hi ha. Però tots els altres haurien de fer l'esforç d'intentar posar al centre del debat polític tots aquells debats que preocupen (i molt) els catalans, fins i tot els independentistes. Perquè no només de 'procés' viu l'home.