Independència i immigració: falsos temes electorals

Quan Carles Puigdemont per Puigdemont i Ignacio Garriga per Vox parlin en la campanya electoral dels temes que pretenen imposar com a prioritaris: la independència i la immigració, respectivament —encara que ja els entrecreuen i Silvia Orriols fa de l'encreuament de tots dos l'eix de la seva campanya—, estaran falsejant la realitat, faltant a l'interès general, rifant-se els electors.

És cert que la independència i la immigració són qüestions que interessen a molta gent, interès sobrevingut —trenta anys enrere una era testimonial i l’altra no existia— que alimenten els que viuen políticament d'aquests temes, però no són assumptes determinants per a la marxa de la societat sencera de Catalunya, molt més complexa que aquestes dues reduccions. 

La independència ha estat una bombolla de sabó que els dirigents independentistes van inflar fins que els va esclatar. Els bufadors de la bombolla no van parar a temps, van convertir el fet de bufar en un joc col·lectiu, seguit per molts catalans amb il·lusió apassionada i ingenuïtat. No s'ha parlat bastant de la responsabilitat dels ingenus que no van saber adonar-se que tot era una bombolla de sabó. La seva credulitat realimentava el joc dels bufadors professionals fins al punt que van arribar a creure que podien imposar la independència i llavors van topar amb la Constitució.

L'exercici de les llibertats de la democràcia exigeix un cert nivell de coneixements, de maduresa, en definitiva. Resulta d'una extrema credulitat suposar que en el món d'avui, en aquest món aparatós, conflictiu, amb immensos problemes d'humanitat, que entra pels sentits a qui no els tingui tapats, la independència de Catalunya és possible, deixant ara de costat que no és necessària per al bé comú dels catalans. 

Que Puigdemont intenti continuar bufant la bombolla de la independència és una cosa que les llibertats existents,  que nega que existeixin, li permeten fer. No és la seva contumàcia el que cal combatre, que és pur infantilisme nacionalista, sinó la credulitat dels qui continuen il·lusionats amb la bombolla de sabó.

 És tot un desafiament de comunicació punxar-los la pompa. Molts s'ho prendran a malament, reaccionaran amb ressentiment i continuaran votant al bufador.

Fins quan? Depèn de diversos factors, tots humans, tots manejables amb paciència. La història moderna té un cementiri ple de tombes de moviments socials i polítics fracassats, alguns tan potents en el seu moment com el comunisme.

La immigració no és un joc, és un problema dramàtic per als qui l’“estat de necessitat” als seus països empeny a emigrar. L'emigració-immigració és una problemàtica de múltiples facetes, les d'allà on s'origina l’“estat de necessitat” i les d'aquí, on la immigració irregular arriba sense avisar, aleatòria en la seva composició i en el destí d'arribada, sent a més dubtós que la hi necessiti; en tot cas, que es necessiti en concret als qui arriben pel seu compte i risc propi.

Però les respostes de Garriga i d'Orriols només són les d'un rebuig, també irregular, fins a l'expulsió de l'immigrant. Una resposta unidimensional a un problema multidimensional, un engany que en temps electorals accentua la seva gravetat, ja que pretén traduir en vots les emocions que ells exciten, sense proposar solucions, que, d'altra banda, no estan al seu abast. El seu entestament és pura agitació tòxica.

La immigració per la implicació de països d'origen i de països d'arribada és un problema internacional i ha de ser tractat a nivell internacional amb la intervenció de les Nacions Unides i la participació de la Unió Europea. 

Ni jocs ni simplificacions, no estem per brocs. En les dues eleccions que els catalans tenim a la vista, les autonòmiques i les europees, cal parlar de les coses la materialitat de les quals sigui objectivable i comprensible. 

Personalment, és el que em proposo fer durant les campanyes d'unes eleccions que són crucials, a Catalunya per a l'enterrament oficial del procés, que tindrà lloc quan l'independentisme perdi la majoria absoluta en el Parlament, i a Europa per evitar que les ultradretes i els euroescèptics es carreguin a la Unió Europea com pretenen.