Muntatge amb Tània Verge i un símbol feminista
OPINIÓ

La cursa de fons de Tània Verge

La consellera de Feminismes no es pot justificar en què "només portem 20 anys de polítiques feministes"

Primer de tot cal dir que els assassinats a dones són un drama amb què ningú no ha de frivolitzar mai. Que la igualtat real entre homes i dones ha de ser una cosa inherent a la societat i que es tracta d'assumptes tan seriosos que ningú no hauria de fer negoci. Quan algú mata la seva parella i els seus fills, el pes de la llei ha de caure contra ell i les administracions haurien d'investigar si ho podrien haver evitat. Destinant més recursos policials, al control de les denúncies i a un sistema judicial que no col·lapsi i sigui àgil.

Res d'això no està passant, al contrari. Portem vint anys de polítiques que diuen ser feministes i que pretenen –asseguren– acabar amb les violències masclistes i els assassinats. Les dades diuen tot el contrari: no només no disminueixen, sinó que augmenten. L'argument que esgrimeix qui desplega aquestes polítiques és que ara hi ha més conscienciació i, per tant, més denúncies.

Una cursa de fons sense dades ni certeses

En aquest sentit, Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes, assegurava divendres passat que això era “una carrera de fons”. "Això no és un esprint, només fa 20 anys que hi ha polítiques per combatre les violències masclistes". És evident que jo no soc un dels experts que formen part de les seves fundacions, observatoris o entitats, però queda clar que alguna cosa està fallant.

Tània Verge asseguda en un sofà, amb ulleres de pasta vermelles i somrient

Fa dues dècades que desenvolupem unes polítiques que ens han costat milers de milions d'euros públics sense que baixin els assassinats masclistes. És més, la mateixa consellera admet que ara hi ha una “contrareacció” global a aquestes mesures. Potser seria el moment d'analitzar que la seva perspectiva no és correcta, que la violència contra les dones segueix i s'amplifica i que només potser estan equivocats.

Tània Verge afirmava que els estudis que té sobre si hi ha un efecte mimètic en casos de violència masclista “no són concloents”. Sembla que faran falta més experts, més taules de debat, més comissions i estudis. Diners públics que no solucionen gens els assassinats, que només serveix per reforçar una línia d'actuació, sense escoltar policies com Samuel Vázquez, que fa anys que denuncia el negoci muntat al voltant de la violència contra les dones.

És més, la consellera de Feminismes assenyala els mitjans de comunicació. Els demana fer un esforç “més gran”. "Ha de ser una cura constant i ho han de fer tots. Si n'hi ha un de sol que fa mala praxi, està revictimitzant les víctimes i pot estar provocant aquestes conseqüències".

És a dir, Verge insinua que els mitjans podrien ser responsables d'altres assassinats masclistes. Es tracta d'una acusació duríssima, sense explicar què creu que és una mala praxi i, potser, imposant un únic punt de vista de la realitat. Insisteixo: cal sempre condemnar qualsevol mena de violència, i alhora tenir el dret a denunciar que les polítiques actuals de dirigents com ella no serveixen, no donen resultats.

No val l'argument que només portem 20 anys. No pot ser que l'excusa sigui que es tracta d'una carrera de fons mentre destinem més de 115 milions d'euros a l'any al seu departament. Si alguna cosa no funciona, si no dona resultats, el deure públic és contemplar altres punts de vista, invertir en altres fórmules. Fins a trobar la bona.

➡️ Opinió

Més notícies: