Per què serveix la campanya electoral?

Enrere queda una altra campanya electoral, que, amb tots els seus defectes, hem d'estar contents que hàgim pogut celebrar-la en democràcia -queda oblidat i molts joves desconeixen que de 1936 a 1977 no hi va haver campanyes electorals multipartidistes- i sense una epidèmia, que hagués impedit celebrar-la.

Quin sabor deixa i què queda d'aquesta campanya electoral?

Conceptualment, una campanya electoral serveix per exposar els programes de diverses opcions polítiques. Els programes existeixen, però no són el focus de la campanya. Es poden consultar a les webs del partit, però s'ha comprovat que hi ha poques consultes. Alguns mitjans faciliten la tasca oferint comparacions, però amb poc seguiment, com es pot deduir de les pàgines digitals visitades.

Dels programes, queda algun flaix que és llançat pel propi partit, normalment una simplificació de Twitter, i poc més.
L'objectiu primordial d'una campanya electoral: l'exposició i el coneixement dels diferents programes, “el govern de les coses i la relació amb les persones”, què faran els partits que faran, si governen, i pel que demanen el vot als electors, no es compleix. Hi haurà votants la campanya dels quals deixarà mal gust, d'altres ni tan sols això.

Els candidats ho saben i insisteixen poc en els programes, quan haurien d'aixafar amb programes en cada intervenció. Que va arribar primer la gallina o l'ou? No parlem de programes perquè els votants no ho demanen o els votants no ho demanen perquè no parlem de programes? La culpa pot ser compartida, tot i que m'inclino a atribuir-la sobretot als candidats.

Llavors, per què serveix una campanya electoral?

Comencem per un fet cultural, ideològic, si preferiu el terme. Les sensibilitats pel que fa a l'organització social ja són presents en l'individu, precedint campanyes, per un procés de penetració i formació molt estructural, de les condicions materials de vida de cada individu, en definitiva.

Que sapiguem interpretar adequadament i coherentment depèn d'aquest marge d'unicitat que ens fa diferents, i aquesta interpretació s'ajusta a la variabilitat que finalment explicaria la llibertat de vot.

Després, el gregarisme humà agrupa les sensibilitats en grans blocs: dreta i esquerra amb les seves graduacions i extrems en cada alineació.

Que sigui l'esquerra o la dreta qui s'endugi el pastí depèn del pèndol de la percepció de les conjuntures. Incidir en la percepció és un dels objectius de la campanya, al final, l'únic.

Per això les estratègies de campanya diferenciades, l'oposició dreta a confondre, a crear percepcions interessades, que alguna cosa queda, i l'esquerra governant a explicar què ha fet socialment perquè les crisis es poguessin superar al menor cost possible per als més desfavorits. Una oposició honesta consistiria a discutir si el que va fer el governant era el més adequat i el que proposa en el seu cas.