La imatge mostra un collage amb un retall de notícia sobre una decisió del Tribunal Suprem britànic respecte a les dones trans, J.K. Rowling fumant i bevent, i un cartell que diu "Ser dona no és un sentiment", tot sobre un fons rosa amb un disseny de retalls.
OPINIÓ

Per què ningú es demana què és un home?

La sentència del Suprem britànic reobre el debat sobre el gènere i evidencia la invisibilitat dels homes trans

El 16 d’abril de 2025 ha esdevingut una data històrica per al Regne Unit: el Tribunal Suprem ha sentenciat que només les dones som dones, i que els homes que s’identifiquen com a dones —fins i tot aquells que han fet la transició— no tenen cabuda dins la definició legal del terme dona. Hom podria pensar que no calia una resolució judicial per arribar a aquesta conclusió, però el que em pregunto és: per què, un cop més, el debat gira exclusivament entorn de les dones. Per què mai ningú no qüestiona què vol dir ser home?

Madrid, estiu de 2023, debat electoral, el candidat del VOX, Santiago Abascal vestit de Cid Campeador llança una pregunta que volia incomodar a l’esquerra, representada per Yolanda Díaz i Pedro Sánchez: “¿Què és una dona per a vostès? Jo ho tinc clar”. Abascal, amb el pit inflat, sabia que, amb l’absència del tebi Feijóo, podia plantejar aquesta pregunta i quedar com un heroi nacional.

Tres persones dretes darrere de faristols -que són Santiago Abascal, Yolanda Díaz i Pedro Sánchez- en un escenari amb el logotip de RTVE al fons.

Ell tenia molt clar què era una dona, però Díaz, amb gran habilitat i òbviament sense prendre el risc de contestar la pregunta del milió va contraatacar: “¿Què és una dona per a vostè?”. Abascal, glaçat, tot i saber perfectament què és una dona (perquè evidentment tots ho sabem) no va tenir coratge per dir què era una dona i va demanar, com a una partida d’escacs, deixar-ho “en taules”. Tot això mentre Pedro Sánchez s’ho mirava des de la distància, la seva escudera l’havia salvat d’haver de respondre: Ben jugat, Yolanda!

Després d’una recerca ràpida, sobretot a través d’aquests llistats que per desembre se solen fer sobre els famosos més destacats de l’any, la conclusió és clara: per cada dona biològica que ha fet la transició a home que gaudeix de cert reconeixement públic surten un mínim de trenta homes identificats com a dona.

N’hi ha prou amb pensar en el panorama polític nostrat: la visibilitat dels homes trans és gairebé nul·la, mentrestant les dones trans fins i tot han arribat a llocs de rellevància en el panorama polític, tenen veu a les tertúlies polítiques i protagonitzen vídeos a les xarxes socials dels partits.

Una dona sosté un cartell en el qual es llegeix:

Algunes de les conseqüències més celebrades de la sentència britànica han estat que d’aquesta manera les dones trans no podran entrar en espais íntims com banys, vestidors o presons femenines, així com tampoc podran competir en el vessant femení dels esports.

Icònica ha estat sobretot la J.K. Rowling amb un puret i una copa de conyac, celebrant que les dones al Regne Unit continuen tenint espais segurs —que no punts liles—, la qual cosa evita qualsevol possibilitat de frau que pugui posar en perill a les dones. Perquè, com la “wokesfera” està tan desbocada, en cap cas es plateja la possibilitat de frau, ni tan sols després de veure homes que simplement van al registre civil a demanar que el document d’identitat els reconegui com a dones per a fer befa.

➡️ Opinió

Més notícies: