Què hauria de fer ERC davant de la decisió més important en dècades

Hi ha vida més enllà del reconeixement de Palestina, encara que a Esquerra deuen pensar que Sánchez els ha fet un favor. Després de la desfeta del 12 de maig, el silenci al voltant de Junqueras i els seus s'agraeix al carrer Calàbria, més quan el partit haurà de prendre una decisió urgent.

Res no canvia al calendari d'ERC: el congrés serà al novembre i Marta Rovira, amb Pere Aragonès, farà una terna de possibles candidats per comandar la nau. Ho farà mirant de reüll Oriol Junqueras, que enceta la guerra pel seu compte i que pretén descobrir aquests mesos si la gent el vol.

Els republicans tenen tres incògnites a resoldre i el seu futur dependrà de la capacitat que tinguin de guarir realment les ferides. Primer de tot han de decidir què fer davant de la investidura de Salvador Illa. De moment han jugat força bé les seves cartes fent que sigui la militància qui acabi validant la posició, encara que a ningú se li escapa que la direcció haurà de prendre partit.

Sabrem, tard o d'hora, què en pensen els dirigents d'ERC i serà important. Qualsevol de les posicions té avantatges i inconvenients i sembla que entrar a governar amb Illa és una opció descartada i és assenyat que sigui així. Ara bé, votar a favor del líder del PSC i quedar-se a l'oposició els podria donar el temps que necessiten, tot i que que tensionaria el partit de tal manera que no es descarta una nova escissió interna.

És la batalla constant d'Esquerra entre la ideologia i la bandera. Seria ideal per als republicans que els socialistes obtinguessin els vots del PP i Vox. Si no, hauran d'escollir i si opten, per exemple, per l'abstenció, aniran a noves eleccions sense candidat. Encara que alguns ho veuen com una oportunitat, sembla un suïcidi polític ara mateix.

Aquesta és la decisió més difícil i la més important perquè marcarà el futur a curt termini d'ERC. Si aconsegueix no haver de mullar-se i que Illa governi, tindrà certa pau per encarar els altres dos reptes. Si no, haurà de mesurar molt bé quin és el mal menor.

Els nous líders i el nou discurs

El càsting per escollir els nous dirigents sembla que ja ha començat. Si realment el discurs del final del cicle és cert, Esquerra ha de buscar entre la nova generació. Noms com Teresa Jordà van a la direcció contrària i no serien gaire estimulants.

No es descarta algun tipus de pacte amb el sector Junqueras, que continua entestat a quedar-se. Més enllà d'això, si ERC vol de debò començar de zero, ha d'oblidar el passat, el Procés i el que s'ha viscut fins al 2019. És evident que no hi ha noms que animin, però tenen fins al novembre per trobar-ne un.

I no només va de noms, va de full de ruta. Esquerra segueix defensant que ha fet bé la seva feina, que ha desplegat el que és correcte i que no ha estat valorada a les urnes com tocava. És una opció legítima, encara que no sigui de gaire ajuda. Quan reps diverses garrotades electorals tens dues opcions: creure que la culpa és dels altres o virar el teu rumb.

Servidor ha defensat diverses vegades que el problema de les esquerres a l'esquerra del PSOE és que no han entès el canvi social. Continuen enrocades al 15-M i els problemes ja no són els mateixos ni tampoc la societat. La Catalunya dels 8 milions demana altres polítiques, altres debats més enllà dels que defensa ERC actualment.

Davant d'aquesta situació, els republicans tenen dues opcions: enrocar-se i continuar competint amb la CUP i els Comuns, o actualitzar-ne el programa. No parlo de fer-se de dretes, ni convertir-se en un PSC 2.0, més faltaria. El que tocaria és començar a parlar de determinades coses des de la seva òptica, amb receptes de l'esquerra.

Esquerra hauria de parlar més amb els seus alcaldes i veure què demanen els d'altres partits com a Osona, el Maresme o l'Alt Empordà. Els seus càrrecs municipals saben que la gent vol que els carrers estiguin nets, que s'acabin els furts als comerços i que els seus fills puguin tornar tranquils a casa. Tornar a parlar de les preocupacions reals de la gent és la manera de tornar a connectar amb el mig milió d'electors que han desaparegut en sis anys.