Que Déu ens agafi confessats!

Sempre m'ha agradat la dita, qui no està avesat anar a missa, al portal s’agenolla. Em fa pensar quan era petita i em portaven a missa, que no sabia gaire bé quan m'havia d'asseure i quan m'havia de posar dreta. Sincerament, les meves oracions normalment consistien a demanar que ja fos el moment d'acomodar-se.

Una de les poques coses que m'agradaven de missa era que t'assabentaves de qui era el papa i el bisbe: jo em vaig quedar en Joan Pau II i Teodor Úbeda. En canvi, mai m'ha dit res tot això dels conclaves, les fumades blanques i negres, menys encara quan sent que el nou pontífex l'elegeix l'Esperit Sant. Curiosament, abans de cada elecció, es coneixen tots els detalls sobre la ideologia política dels aspirants. Així, suposo, l'Esperit pot decidir millor què li convé al món en cada moment.

En aquestes alçades, ja no s'enganya ningú: l'Església també és política i per a res democràtica. Malgrat tot, l'esquerra més extrema s'ha desfet amb el mandat del traspassat Francesc I. No han anat a missa, però el seu discurs s'ha convertit en dogma de fe.

Oremus! Quan s'ordena la confessió dels pecats, no saben bé quin privilegi blanc han de citar: si la compra que han fet a Amazon, la petjada de carboni dels seus viatges furtius o els capficos que cada estiu fan als safareigs dels seus xalets.

El sermó s'ha substituït per una al·locució de Greta Thunberg des de la flotilla: proclames antisionistes en ecos del perfidis Judaeis, reciclats dels Divendres Sant d'abans dels setanta. Això sí, després, com a bons cristians, es donen la pau de manera coreografiada, mentre sona Imagine de John Lennon. "Imagina, un món en pau, en què els fatxes i sionistes no es poden defensar". El paradigma cristià de posar l'altra galta només funciona amb el proïsme.

L'infern és la cancel·lació, però ni tan sols amb l'hòstia consagrada –ara glops de kombucha– expies aquest pecat original. No hi ha redempció possible per als que s'han desviat, represàlies inquisitorials, àrbitres que ens diuen el que podem pensar i expressar. Fins quan durarà la broma? No veig arribar el pèndol. Com quan era petita, només espero l'amén. Si us plau, que algú ens deixi seure.