
Borrell, un premi més que merescut
Europa premia un dels seus: Josep Borrell, ment lúcida i veu crítica de la política internacional
Aquest passat divendres, uns pocs privilegiats, vam ser testimonis al Monestir de Yuste, a Càceres, de l'entrega del premi europeu Carles V al polític català més universal, Josep Borrell. Un acte senzill, com cada any, amb la presència del Rei Felip VI, però carregat de simbolisme i contingut. Doncs el Carles V és un dels reconeixements més importants a escala comunitària, i abans que Borrell l'han rebut Jacques Delors, Angela Merkel o Mario Draghi. Després de molts anys premiant a persones no espanyoles, és evident que si algun compatriota nostre se'l mereixia, aquest era Josep Borrell.
En Pepe, com li diu la seva parella, la Cristina Narbona, o els que el coneixen bé, ha dedicat gran part de la seva vida al servei públic: a Catalunya, a Espanya i a Europa. I, per què no dir-ho, mal els pesi a alguns, als catalans, als espanyols i als europeus.

La del Josep Borrell, és, segurament, als 78 anys, una de les ments més lúcides que hi ha al nostre país. Un home amb l'arquitectura comunitària al cap, que després de transformar el règim fiscal a Espanya, durant els governs de Felipe González, va assentar les bases d'una nova Europa més unida i capaç de respondre als desafiaments geopolítics del món boig actual.
L'any 2018, quan Pedro Sánchez li va demanar tornar a la vida pública, amb 73 anys, va acceptar ser ministre d'Afers Exteriors per lleialtat, responsabilitat i vocació de servei públic. Això és el que diuen els qui més han parlat amb ell. Qui ni aleshores ni uns anys després, quan li va demanar tornar a Brussel·les per dirigir la diplomàcia comunitària, fer un esforç d'aquestes característiques formava part del seu pla vital. Però com sempre ha fet, va acceptar i, en l'entrega del premi europeu Carles V, tot i que possiblement tenia motius per ni tan sols citar-lo, entre altres coses per no ser present en aquest dia tan important per a ell a Yuste, va tenir paraules d'agraïment cap a Pedro Sánchez.
Borrell, català, de La Pobla de Segur —d'aquí pot ser aquest caràcter de perseverança com els Raiers—, ha estat un polític poc convencional. Principalment en aquests darrers anys de la seva carrera, els que servidor recorda per edat i per coincidència amb ell. Lluny de calcular al mil·límetre cada paraula que deia, per allò de si podia molestar a algú o si podia portar-li problemes, ha dit sempre el que pensava.

D'altres dirigents internacionals, quan era cap de la diplomàcia de la UE, del procés o de mesures impulsades pel seu propi govern, com l'amnistia. Un comportament que, com va dir Mariano Rajoy en la seva lloa, cal destacar en aquest món de servilismes i adulacions. Et podia no agradar o no compartir el que pensava, en algun moment, Josep Borrell. Però havies de reconèixer que era sincer i argumentava les seves raons.
En aquests temps de política líquida, d'hemicicles convertits en platós de televisió al més pur Sálvame, ara que torna a estar tan de moda per les pèssimes audiències que els seus protagonistes fan en una aposta ideològica a TVE, figures com la de Josep Borrell són cada cop més enyorades en la cosa pública. Els seus discursos, la seva noblesa, la capacitat de diàleg i de buscar l'acord i l'anticipació als conflictes abans d'obligar-t'hi a conviure-hi, són prou motius per agrair-li la seva dedicació a fer una Catalunya, una Espanya i una Europa millor durant tots aquests anys.
Més notícies: