Puigdemont: noves promeses per a vells idiotes

Encara no ha començat la campanya electoral i el President Legítim ja està enredant els seus amb endevinalles, ambigüitats i futurs canviants. Pot ser que l'home pateixi la Síndrome de l'Estafador Compulsiu i que simplement sigui incapaç de dir la veritat cinc minuts seguits. O potser fa temps que va entendre la idiotesa profunda, abismada, irredimible, de la seva massa d'adeptes i ha decidit munyir-los una vegada més.

Sigui com sigui, en la seva última actualització, la Mentides de Waterloo, semblen anunciar que el Messies deixarà l'escó i la política activa si no aconsegueix prou vots per a la investidura. En realitat l'escó el va deixar el 2017 a favor del maleter d'un cotxe, al mateix moment que va canviar la “política activa” pel Noble Art de Salvar el Cul. Que els puigbelievers creguin que el que ha estat fent el Messies és “política activa” només hauria de servir perquè la ciència estudiés les maneres en què el cervell humà pot ser arruïnat per la Corpo, el raholisme verduler i la intel·lectualitat fecal en general.

Com tothom sap que Puigdemont no governarà res, el que tenim al davant és un Messies, domèstic, de passejades de mitja tarda, dedicat a arrebossar-se a les seves prebendes d'expresident (sou faraònic, oficina, assistents) com si fos una croqueta de pollastre.

Arriba l'època del Puigdemont tertulià, del Puigdemont escriptor de llibres, del Puigdemont opinador, que pot durar dècades. El veurem aparèixer, guitarra a la mà, a la Marathon de TV3 cantant cançons de John Denver, el tindrem fent xerrades en llibreries i conferències per a tietes infartades. Potser fins i tot sigui entrevistat en algun dels programes de Zero Audiencia de Marcela Topor, potser parlant de la cuina belga, en la que s'haurà convertit sens dubte en una autoritat de primera magnitud.

L'operació acaba d'arrodonir-se amb l'anunci de la col·locació de Toni Comín com a número u a la candidatura de les europees, perquè pugui continuar denunciant de manera heroica aquest feixisme espanyol que li paga el sou. Comín, el mateix que s'ha passat els dos últims anys maltractant els fanàtics del Consell per la República com una dominatrix de barri. Comí el pianista, Comí l'histèric.

Gairebé seria preferible que tota aquesta gent formessin una orquestina i es dediquessin a cantar “Country Roads, take me home” per les revetles estiuenques, amb Rull & Turull (el millor duo còmic des d'Abbot & Costello) fent els cors i el guitarrista de la Rambla insultant el públic de manera gratuïta. Com la Rolling Thunder Revue de Bob Dylan, però amb encefalograma pla.