Puigdemont, candidat ++

Sembla que a Junts x Cat (també coneguts com a Junts x Cash) ha triomfat la idea bellíssima de donar a la seva candidatura un aire de miniatura aritmètica, amb sumes i multiplicacions, per motivar el votant com si li estiguessin intentant col·locar una hipoteca a tipus variable. Puigdemont ha realitzat la seva enèsima compareixença històrica anunciant l'enèsima iniciativa històrica i tota la tropa No Surrender ha començat a salivar alegrement.

El problema és que la mateixa retòrica juntaire, d'una èpica de saló menjador, els ha tancat a una cantonada de la lògica parlamentària. No poden pactar amb ningú que representi el 155, no poden pactar amb la CUP ni amb els terrorífics feixistes de Ripoll. És a dir, només poden pactar amb els d'ERC, que volen pactar en absolut.

Això vol dir que, en el cas poc probable que Puigdemont superi totes les causes judicials, el podríem veure al Parlament com a cap d'un grupet de mitja dotzena de diputats, presentant esmenes a normativa sobre regadius.

Per arrodonir l'espatlla, si Alejandro Fernández (el millor orador parlamentari en anys) és capaç d'arreglar amb la borsa de votants de Ciutadans, podríem tenir el Circ Waterloo disputant-se la quarta posició amb l'Orquestra Comuns. ¿Aconseguiríem, almenys, que Puigdemont deixés de parlar en nom de tots els catalans i només es presentés com a portaveu dels seus votants? És poc probable.

Es pot suposar que Puigdemont es dedicarà, més aviat, a una deriva bucolicopastoril semblant a la de Junqueras, que darrerament es deixa veure per prats i muntanyes, pasturant cavalls, xerrant amb els pastors, entregat a la saludable intempèrie rural. Per quin motiu els d'ERC han encaminat el seu home fort a aquestes pastures verdes, ningú ho sap. Potser creuen que passejant l'Estimat Líder per granges i vaqueries “eixamplaran la base” per algun miracle primaveral, ves a saber.

En qualsevol cas, l'operació Puigdemont ++ no portarà Junts al govern, sinó a la irrellevància, de manera que es veuran obligats, més aviat que tard, a deixar anar llast ideològic i personal. Cesarà la retòrica ridícula i s'acabarà de purgar Laura & Dalmases, votaran a la tardor a Madrid algunes iniciatives de l'oposició i es faran fotos amb el nou Lehendakari o la gent del Círculo Ecuestre. Haurà passat l'època de l'excitació de carrer de les tietes i les coses tornaran a la seva llera.

En una paraula, a Junts li convindria més un màrtir (si fos possible empresonat a Alcalá Meco per càrrecs de malversació) que un rehabilitat. I atès que el PSOE prefereix el món indepe en estat d'agitació (és a dir, votant que sí que qualsevol cosa per por de la presó), el pronòstic més segur és que Puigdemont no s'atreveixi a tornar. Aquestes, i no d'altres, són les veritables sumes i multiplicacions.