Puchi, vine divendres al Fossar!

Estimat Carles Puigdemont, pròfug de les meves entreteles, ànima errant que vaga per tot Europa per evitar anar a la trena, Correcamins etern que fugis sense parar, encara que et sembles més al Coyote. Gran Timoner que insultes els que exilien a tot el món fugint de l'opressió en comparar-te amb ells mentre vius com un rei a costa dels patriotes ingenus i els empresaris sempre disposats a ampliar el seu negoci. Tinc alguna cosa a dir-te, pel teu bé i pels centenars de milers de cosins que encara pensen que ets una cosa semblant a un ‘pare de la pàtria'.

No les decepcions. Dona un cop sobre la taula i desafia la justícia de l'opressor Estat espanyol d'una vegada per totes. Travessa la frontera el darrer dia de campanya i que la Guàrdia Civil t'aturi, sigui a l'altura de la Jonquera, Hostalric o al mig de la Rambla.

Si tornes amagat al maleter – aquesta vegada busca't un model més ampli —, segur que et pots presentar sense que et detectin al Fossar de les Moreres. Plantes allà un faristol i comences dona un míting fins que apareguin un parell d'agents del primer cos policial que s'hi passi i et portin a la caserna.

Imagina't la foto: tu, com el 'màrtir' Lluís Companys, agafant els barrots amb una mà, mentre amb l'altra mostres quatre dits simulant les quatre barres. Una imatge amb molta força que enviaria Salvador Illa i Pere Aragonès a les escombraries de la història: diumenge les urnes de tot Catalunya s'omplirien de vots separatistes reclamant la teva llibertat.

Corres el risc que el jutge no et deixi anar, fins i tot que Pedro Sánchez, en un nou canvi d'opinió, decideixi que potser l'amnistia ja no és tan important. Però passaries a la història del martirologi secessionista, entre Josmar i Eduard Pujol, el perseguit per una horda d'agents del CNI al patinet.

Cada vegada que Josep Rull demanés la teva llibertat des del seu despatx de president de la Generalitat, potser pensaries que has fet l'idiota, però el teu sacrifici perquè la teva estimada neoconvergència arrasés Esquerra hauria valgut la pena. Pere Aragonès s'hauria de dedicar a l'elaboració de testos de macramé —tots ells decorats amb l'estelada, pintats amb aquarel·les—, mentre que Oriol Junqueras seria nomenat imatge de marca dels Bollycaos. Hauries acabat amb tots els rivals.

Què són uns anys entre reixes si aconsegueixes que Salvador Illa munti una funerària i Jéssica Albiach acabi de cuidadora de cigonyes a La Ricarda? Rull, Turull i Giró t'enviarien cada Nadal una cistella amb ratafia destil·lada al soterrani de la casa de Quim Torra i els millors caves valencians, per allò dels 'Països Catalans'.

Fins i tot Clara Ponsatí t'enviaria a Jordi Graupera perquè t'arregli la cel·la cada dilluns i dijous, perquè no hagis de passar el motxo. Carles, anima't i digues-li a Toni Comín que t'adequa el maleter, perquè el teu vestit no faci olor. No fos cas que Matías Carnero tingui raó i tingui restes orgàniques del teu últim viatge.