PSOE Summer Edition: el caos

Comença l’estiu amb el PSOE en descomposició, per al gaudi dels aficionats. Ni tan sols el PSOE del final del felipisme, amb Mariano Rubio fent negocis al Banc d’Espanya, amb Roldán fugat i els casos GAL i Filesa encapçalant totes les portades, va assolir el grau de putrefacció i desbandada que exhibeix avui el sanchisme. El sistema polític espanyol s’ha basat en l’alternança de dues plataformes de poder, una de vermella i una de blava, disfressades de partits polítics: per això l’enfonsament socialista significa (un cop hem assolit el grau d’implosió total) una crisi sistèmica generalitzada.

Tenim el president jugant a David contra el Goliat de Trump i l’OTAN; el ministre de Justícia amb tots els jutges i fiscals en vaga, estant ell mateix a punt de ser imputat pel Suprem; tenim el grup socialista promovent legislació contra la prostitució que haurà de ser votada pel senyor José Luis Ábalos, l’últim romàntic; tenim el govern socialista de Navarra convertit en l’epicentre d’una trama monstruosa de suborns; tenim la presidenta del Congrés denunciada per haver mentit de manera clamorosa davant una comissió d’investigació al Senat; tenim un manifest de vells socialistes contra Sánchez, segons les pàgines d’El País; tenim la dona i el germà del president a punt d’anar a la presó, igual que el Fiscal General de l’Estat. Però això només és la part avorrida. 

El millor de tot és la parella del senyor José Luis Ábalos, estrella del porno, amagant un USB a les seves malles; el que és bonic és veure la Silvia Intxaurrondo posant cara de cogombre en vinagre, de calamar a la seva tinta, de llúdriga dissecada; el meravellós és la possibilitat que Puigdemont hagi d’investir a Madrid l’Illa per salvar el seu sagrat cul processista; el que és deliciós és tenir la Yolanda Díaz fent-se la digna, clamant contra la corrupció d’un govern del qual forma part; el que és divertit és l’esquerra propalestina obligada a convertir-se, en ple Orgull LGTBI, en esquerra proiraniana.

Un dels lemes del 15M era “no hi ha pa per a tant de xoriço”, però ara el problema és que no hi ha prou mems per a tant de ridícul. El pandemoni és absolut. La fallida multiorgànica ha portat el PSOE a una situació en què, literalment, no poden oferir cap argument que no soni a acudit macabre. Per exemple, quan Sánchez explica que no convoca eleccions per no lliurar el govern a la Malvada Ultradreta, està assumint de manera clamorosa que el govern no compta amb el suport de la massa votant, admetent que a les pròximes eleccions seran escombrats del mapa de manera higiènica. 

Anotar un darrer extrem còmic de la situació actual: la idea que hi ha un PSOE “bo” que, mogut per l’honorabilitat i l’autocrítica, s’encarregarà de liquidar el sanchisme. Actualment, PSOE i PP són les dues cares d’una mateixa estructura de poder globalista que es basa en la cessió de sobirania, les estafes climàtiques, la devastació de la classe mitjana, la immigració descontrolada i la imposició de les estupideses woke. Per exemple, Ayuso ha aprovat una partida de diversos centenars de milers d’euros per a la compra de preservatius i lubricants per als dies de l’Orgull Gai i Almeida es dedica a tancar els parcs per la calor, no sigui que els ciutadans tinguin accés a l’ombra dels arbres i la frescor de les fonts. 

Des de sempre (potser des del Codi d’Hammurabi, però ves a saber) l’únic espai habitable han estat les esquerdes del sistema, per això tot l’anterior són bones notícies: avui són tantes i tan enormes les esquerdes del sistema, que ens resultarà difícil no ser radiantment feliços aquest estiu.