Propietaris contra llogaters

Com que l'esquerra només es pot considerar ja “lluitadora contra el feixisme” (una vegada ha quedat clar que no solucionen els problemes de veritat, sinó que els agreugen de manera maníaca), qualsevol que no encaixi en els seus paràmetres passa a ser considerat feixista. Doncs bé, ara els ha tocat els casolans.

Tenir un pis llogat és feixista. Ni més ni menys. El moviment dels llogaters ha aconseguit unir tot el més estúpid de l'esquerra postmoderna: el seu gust per l'esclat de carrer, els seus espatllaments ideològics, el seu fanatisme salvatge. Per descomptat, com més cridin que els propietaris són feixistes i que no pensen pagar el lloguer, més els costarà que ningú no els llogui un pis. Qualsevol fica a casa seva aquesta colla.

Criden a la regulació del preu. La idea podria tenir gràcia si no s'hagués posat a prova mil vegades. A Veneçuela van topar el preu dels aliments i van produir un desproveïment dramàtic, atès que cap empresa està obligada a vendre les verdures o les llaunes de conserva a un preu inassumible.

Es busquen altres sortides per al producte i s'ha acabat. Passarà el mateix amb el lloguer: es retiraran massivament els pisos disponibles i s'arribarà a l'estrangulament total del mercat.

Ningú sembla percebre que la inflació no prové de conspiracions feixistes, sinó de la política expansiva dels bancs centrals des de la crisi del 2008. Com que els mitjans generalistes són estúpids, informen del tema de manera estúpida: si apugen els preus de les accions és que “la Borsa va bé”; si apuja el preu de la gasolina o dels lloguers és que “l'economia va malament”.

En realitat, tot augment de preu (quan la qualitat dels béns o serveis no ha variat) és causada per la pèrdua de valor de la moneda. No és el pis el que puja de preu, sinó que els bitllets que fem servir per comprar el pis cada vegada valen menys. I això passa perquè des del 2008 van posar en marxa les impressores a la Reserva Federal i al BCE i l'augment de la massa monetària ha depreciat el valor real de les divises, arrasant el poder adquisitiu de la classe mitjana, que ven la seva feina a canvi de paperets que a cada minut valen menys.

De manera que farien bé els llogaters a dirigir la seva ira no contra la pobra senyora que va heretar un pis, sinó contra els que han forçat una espiral d'autodestrucció econòmica, finançant els continus dèficits pressupostaris amb emissions de deute. I d'això són tan culpables les esquerres com les dretes.