Els Premis Gaudí, un aquelarre woke a Catalunya

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el BenidormFest, que oficialment ja s'ha convertit en un esdeveniment esperpèntic que vol anar de trencador i que no provoca més que vergonya -anava a dir aliena, però no ho és, perquè se sufraga en gran part amb els impostos que paguem tots-.

En ple 2024, ens volen convèncer que una cantant dient que és una 'zorra' i uns ballarins sexualitzats és quelcom transgressor i empoderant. Transgressor, com si les Vulpes no ho haguessin fet ja el 1983. I empoderant, com si la prostitució no fos la “professió” més humiliant per a una dona.

Però si tota Espanya tenia el seu aquelarre woke el dissabte, Catalunya no podia ser menys. I diumenge, tocava una altra ració de pseudoesquerranisme forçat amb els Premis Gaudí del cinema català, aquell fenomen de masses que omple les sales de cinema setmana rere setmana.

Sort té aquesta indústria ultrasubvencionada que un altre sector que se sosté gràcies als diners públics injectats per la Generalitat, és a dir la premsa, li dóna una difusió que absolutament ningú demana ni necessita. Tot i això, ni així els Premis Gaudí seran avui un tema de conversa al carrer o als llocs de feina.

Els mateixos mitjans subvencionats són els que avui et diran que la gala va liderar les audiències a Catalunya, però potser no expliquen tan alegrement que va ser per incompareixença de les cadenes rivals, que més de la meitat d'espectadors que estaven veient el TN Vespre van fugir de TV3 en començar els premis o que la gala d'aquest any va tenir 41.000 espectadors menys que l'any passat.

Perquè si a la gent ja li importa entre poc i gens el cinema català, encara li importen menys les proclames woke que es van abocar a la gala. No hi van faltar les reivindicacions per rebre més subvencions. Tampoc les proclames a favor de Palestina. I, és clar, no ens podíem oblidar de premiar la pel·lícula 20.000 espècies d'abelles, una oda a la promoció de la transsexualitat en nens i nenes.

Per rematar-ho, vam tenir el discurs d'una actriu "racialitzada" demanant més papers per als no blancs. Gairebé un 8% li sembla poca representativitat. Sens dubte és el drama que viu avui Catalunya. Les famílies catalanes, entre restriccions per la sequera, pagament d'impostos, malabars per omplir la cistella de la compra i resar per no ser víctima d'un acte delictiu al carrer, no pensen en cap altra cosa que en la injustícia que representa que només hi hagi un 8% de persones “no blanques” al cinema català.

En resum, els premis Gaudí van tenir tots els ingredients necessaris per al típic menú progre català. I tot, ben regat amb diners públics, és clar.