La precampanya i la primavera

Quin detall va tenir el president Aragonès en situar les eleccions catalanes a plena primavera. A l'estiu, les eleccions s'han de fer en màniga curta i els mítings s'omplen de senyores ventant-se; a la tardor ja fan eleccions els americans, que només entenen de novembre; a l'hivern la massa electoral es retreu, s'arrauleix i tanca els ulls, com el monstre mandrós que és, i totes les fanfàrries i mandolines del Circ Electoral sonen a fantasmagoria barata.

Però oh, la primavera. El votant català, criatura animosa per definició, podrà enfilar el camí del col·legi electoral sentint el cant dels ocellets i el rugit dels funcionaris de presons, que no acaben d'entendre per què s'han de deixar matar ganivetades; podrà veure els trens de Rodalies descarrilar i els okupes entrant per la Diagonal, liderats per diputats de la CUP en xandall, amb les seves copes menstruals i la seva afro-catalanitat puixant; amb una flor a la mà.

Laura Borràs llegirà versos a unes “tietes” histèriques que criden “presidenta, presidenta” encara que ningú sap, ja que presideix aquesta senyora; Rull & Turll (el millor duo còmic des dels Germans Calatrava) recorreran “el territori” devorant costellades amb la fúria de mil sols, mentre Joan Bonanit udola sota el firmament constel·lat.

Oriol Junqueras es despertarà de la migdiada i preguntarà quina hora és; els friquis de Waterloo votaran que el Consell per la República es converteixi en una Mesa Nacional per a l'Engreix de Toni Comín, pianista enyorat, suprem intèrpret de si mateix. Gabriel Rufián establirà el seu centre operatiu a la taverna de Pablo Iglesias, tovalló a la mà, com els herois d'antany, disposat a una última batalla de fregit de peix i vi blanc.

Ricard Ustrell presentarà quatre o cinc magazins nous. Vicent Partal continuarà entrevistant Valtònyc tres cops per setmana i Toni Soler continuarà cobrant els acudits a 100.000 euros el minut; els de Vox s'insultaran una mica entre ells, segons el seu costum, i Vidal Quadras serà tirotejat a cada cantonada de l'Eixample; l'Open Arms omplirà tots els hotels de la costa i Joan Ignasi Elena ens trucarà a tots feixistes i demanarà un altre conyac.

Quina immensa fortuna, quin panorama de delícies. La Llei d'Amnistia ha infós en tota la xusma indepe un sobtat amor a la legalitat espanyola, i ha disparat a Illa a les enquestes, encara que ningú, mai, enlloc, hagi conegut ningú que voti el PSC. També ha provocat que Pilar Rahola cridi una mica menys i que Dante Fachín es pugui dedicar tranquil·lament a la seva feina, que és posar papada i dormir al sofà.

És màgia? No, són els teus impostos que floreixen amb la primavera.