Imatge d'un integrant de la Creu Roja ajudant un immigrant nouvingut a les costes espanyoles

OPINIÓ

Una mirada liberal del fenomen migratori

Des dels moviments massius de refugiats fins a la recerca d'oportunitats econòmiques, la migració presenta una complexitat de dimensions socials, polítiques i econòmiques que influeixen a les societats receptores

La migració és un fenomen humà intrínsec que ha modelat la història i la geografia del món. A l'era contemporània, la immigració ha esdevingut un tema central de debat i preocupació en moltes societats, sobretot de països desenvolupats. Des dels moviments massius de refugiats fins a la recerca d'oportunitats econòmiques, la migració presenta una complexitat de dimensions socials, polítiques i econòmiques que influeixen a les societats receptores i als mateixos migrants.

Habitualment, sentim els dirigents dels diferents partits polítics abordar l'assumpte sense parar atenció a totes les implicacions que aquest presenta, proferint discursos certament populistes. D'aquesta manera, creuen que obtindran un millor resultat electoral entre els seus acòlits, cosa que probablement sigui certa. Tot i que aquest és un comportament que està estès en tots els àmbits de la política, es percep amb més claredat en el tema objecte del present article.

D'una banda, sentim a l'esquerra woke pronunciar discursos bonistes en què inclouen enunciats com el cèlebre Welcome Refugees, obviant els diferents efectes associats a l'entrada massiva de migrants en un territori determinat. Paral·lelament, l'anomenada alt-right dedica gran part dels seus esforços a argumentar contra l'entrada (il·legal) d'immigrants, i fins i tot arriba a criminalitzar-los pel fet de venir d'un país amb una cultura diferent de l'occidental.

En el primer cas, els immigrants són utilitzats com a futur graner de vots, i són receptors de nombrosos subsidis atorgats a discreció per part dels governs d'esquerra. Per contra, a l'altra banda s'enarbora la bandera de la identitat nacional, desempolsant un nacionalisme excloent molt perillós que, sens dubte, subjau en certes capes de la societat.

Segons dades de l'INE, a 1 de juliol del 2023, a Espanya hi ha al voltant de 48 milions de persones, de les quals aproximadament el 13,1% són estrangeres. Aquesta és una dada que s'incrementa al llarg dels últims anys i que, atenent la tendència, no disminuirà.

Grafic sobre la població resident a Espanya

Al meu entendre, davant d'aquesta situació només hi ha una sortida: acceptar la realitat. La globalització és un fenomen que porta present a tot el món des de fa segles i no desapareixerà per molt que alguns s'entestin a malparlar contra aquest.

A continuació, els plantejo la pregunta següent, amb quin dret neguem a algú la possibilitat d'entrar en un determinat territori? No oblidem que les fronteres són barreres territorials imposades artificialment pels Estats, la defensa dels quals es practica violentament amb els diners dels contribuents.

Com a individu que ha nascut per pur atzar a Espanya, em sento moralment incapaç de restringir l'entrada al meu país a altres individus provinents de llocs que, per diversos factors, es troben menys desenvolupats o en què regeix un sistema polític lliberticida que els obliga a fugir.

Cal recordar que l'ordre polític liberal es basa en la premissa que tots els individus tenen idèntics drets inherents a la seva persona, per la qual cosa cap Estat no té la legitimitat per discriminar de manera arbitrària en matèria de drets fonamentals. Sens dubte, la llibertat de moviment ho és.

Dit això, he d'aclarir que, si bé no em puc oposar a l'entrada d'immigrants al país, això no ha de suposar, en cap cas, un perjudici econòmic per als individus que hi habiten. És una realitat que, en molts casos, les persones migrants arriben sense cap capacitat econòmica, i se n'ha de fer càrrec l'Estat i, per tant, els ciutadans que el sustenten.

Pel que fa a l'argument tan gran que l'arribada d'immigrants, sobretot de determinats països, fa incrementar l'índex de criminalitat, he de dir que és una realitat. Segons dades de l'INE (2017), el 77% dels delictes totals a Espanya van ser comesos per nacionals, mentre que el nombre d'aquestes comeses per estrangers pujava al 23%. Cal no oblidar que, com hem dit, la població estrangera representa el 13% del total, per la qual cosa podríem concloure que és un fet de delinqüència més en termes relatius.

Gràfic sobre el nivell de delinqüència a Espanya ia la resta del món

Dit això, he d'afegir que, si bé els immigrants delinqueixen en major proporció, utilitzar aquesta dada com a arma política em sembla com a mínim perillós. Generalitzar mai no és bo, i menys quan parlem de temes tan sensibles com aquest. A l'immigrant que delinqueix, senzillament se li ha d'aplicar el Codi Penal, de la mateixa manera que a la resta de ciutadans.

En conclusió, el fenomen migratori és una realitat intrínseca a la condició humana que presenta desafiaments complexos per a les societats contemporànies i que sovint es fa servir de manera injusta per polaritzar. Per això, és essencial abordar aquest tema des d'una perspectiva fonamentada en la realitat i en la defensa de la llibertat, reconeixent la igualtat de drets inherents a tota persona. L'acceptació de la diversitat i l'obertura a la mobilitat són pilars fonamentals d'una societat lliure i democràtica.

Tot i això, com he explicat, hem de garantir la llibertat, no només dels immigrants, sinó també dels ciutadans que ja habiten el país. Per això, cal combinar la llibertat de moviment amb la responsabilitat econòmica de l'individu i garantir que la integració dels migrants no generi injustícies per als ciutadans locals.

➡️ Opinió

Més notícies: