La por està canviant de bàndol?

Jo vaig créixer a Reus. Durant molts anys, era habitual que allà alguns partits no poguessin fer campanya lliurement a la ciutat. Bé, alguns no. Bàsicament el Partit Popular. Una situació que va tenir com a origen les municipals del 2003, quan en un acte de campanya, Alberto Fernández Díaz (llavors líder del PP català) va ser agredit per manifestants contraris a la guerra de l'Iraq.

Des d'aquells fets, no van ser poques les eleccions en què el PP o bé no celebrava cap acte o bé ho feien d'amagat, en hotels situats als afores, sense anunciar la localització ni la premsa i convidant només militants i simpatitzants.

Reus és una ciutat de més de 100.000 habitants, històricament socialista i amb tripartits d'esquerres governant durant molts anys. També una ciutat independentista. I no només per la presència habitual d'ERC al govern municipal. Des de la irrupció de la CUP, els anticapitalistes han aconseguit més o menys bons resultats, i encara que ara estiguin en caiguda lliure, el 2015 van arribar a ser la segona força més votada.

Però alguna cosa està canviant. Al món occidental, a Europa, a Espanya, a Catalunya i també a Reus. Aquesta setmana, Vox celebrava un acte de campanya amb Santiago Abascal i Ignacio Garriga a la cèntrica plaça de la Llibertat de la ciutat. I, evidentment, no va faltar la concentració d'esquerranosos que s'hi van acostar per intentar rebentar l'acte.

Tot i això, després del que es va veure a l'acte de Vox, la principal diferència no és que certs partits, a diferència d'un passat recent, ja no tinguin por de celebrar actes als carrers més concorreguts de la ciutat, no. La principal diferència va ser que, en aquesta ocasió, la multitud era al costat del partit d'Abascal. I la minoria estava protestant.

Els seguidors de Vox no es van acovardir. Van seguir Abascal quan aquest es va encarar amb els manifestants i desacomplexadament van cridar allò de 'hay que votar Vox'. En aquesta ocasió, no van ser els anomenats antifeixistes els qui van envoltar els assistents al míting, va ser al revés. És una de les proves més evidents que alguna cosa està canviant.

I no és qüestió que sigui la por el que canviï de bàndol. Del que es tracta és que no hi hagi por d'expressar unes idees en democràcia. I després d'anys i anys de relat (pràcticament) únic i de la imposició de certs personatges que es creuen amb el dret de decidir qui pot fer un míting polític i qui no, alguns cada cop tenen menys por d'expressar la seva opinió lliurement.

I aquest canvi no només l'hem vist amb Vox o amb el PP. També passa amb Aliança Catalana. En diversos mítings del partit de Sílvia Orriols hi ha hagut intents de censura, cancel·lació i agressions per part dels que es fan anomenar antifeixistes. Però, a diferència del que podia passar fa uns anys a Reus (i moltes altres localitats catalanes com Manresa o també Barcelona), ara ja no en callen. Ni tan sols ja són una minoria respecte als que volen censurar els seus adversaris polítics. Sí, és evident que alguna cosa està canviant.