Cartes (en català) des d'Iwo Jima

Políticament parlant, Catalunya és un dels llocs més interessants del món. Si un s'atura a pensar-ho, no hi ha tants llocs on coincideixin i) dues opcions polítiques identitàries i contraposades; ii) dues partitocràcies que agonitzen; iii) una prosperitat econòmica impotent; iv) el festival de la demografia i - ho direm - de la qüestió islàmica. Perquè, com diria l'Alberto Chicote, molt llest molt llest no soc, però molt imbècil tampoc .

Se'm podrà dir que és just al contrari: que Catalunya és un podrimener de polarització, nacionalismes, inseguretat, massificació turística i altres problemes. Però és que és precisament aquí i no pas en la normalitat on s'expressa l'essència de la política. Quan tot va bé, la política és gerència.

Tot i que, francament, deia tot això pensant en mi. I és que ser redactor de política a Catalunya i en un medi lluitador com aquest és l'equivalent periodístic a tenir experiència en combat. Des d'aquí tinc un mirador a la realitat. Res de la partitocràcia no m'és aliè. Un es torna al·lèrgic a això que la nova superstar de les tertúlies, José Miguel Villaroya, anomena “el rotllo del matís”.

Implosiona el carlisme woke

Segons l'astrofísica, quan una estrella massiva col·lapsa al seu propi nucli produeix una encegadora explosió coneguda com a supernova. Catalunya és semblant, però en lloc d'una explosió de llum és una explosió de merda. I per mi que les eleccions de demà són interessants. No per elles mateixes, que són una cita electoral, sinó pel que inauguren. En aquest sentit, més interessant encara seria una repetició electoral.

Definitivament, no sé a qui se li ha acudit això que el procés no ha servit per a res i que 'a otra cosa, mariposa'. Suposo que La Vanguardia, el pare Juliana, Zapatero o qualsevol que, pel que fa als estats de la matèria, es mogui en l'estat gasós.

La família indepe ja només pot anar cap endavant, és a dir, unilateralitat. Tindran Aliança Catalana fent de jutge de línia i tot el que no sigui contundència nacionalista serà en benefici de la senyora de Ripoll. I atents al que tregui ERC demà perquè potser implosiona el carlisme woke.

Per altra banda, la desaparició de Ciutadans confirma que, efectivament, el constitucionalisme abstracte no mobilitza. També es confirma que Vox és el partit més punky de l'hemisferi nord i que, de tant de marginar-lo, ja va per lliure. Compte perquè Abascal és l'únic que per ara ha sobreviscut Sánchez.

En fi, que Déu dirà. Però és clar que ara és el moment de quedar-se a Catalunya per veure l'espectacle.