… I la plantilla de presons tenia raó!

El passat 29 de maig de 2025 és una data clau. La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, alt òrgan consultiu del Govern integrat per quinze juristes de reconegut prestigi, publica Dictamen en matèria de responsabilitat patrimonial per la mort de la Núria, cuinera de Mas d’Enric, a mans d’un intern i atribuïble a una negligència manifesta dels serveis penitenciaris. D’aquest Dictamen se’n feia abast ressò la premsa el passat 20 de juny.

29 de maig de 2025: han passat 442 de l’assassinat de la Núria. Per primer cop i públicament un òrgan de l’administració reconeix negligències manifestes de gestió en l’assassinat de la Núria.

Fem una breu cronologia de fets a partir del nefast 13 de març de 2024:

13 de març de 2024: assassinat de la Núria. El Departament de Justícia defineix l’assassinat de la Núria i el suïcidi del seu assassí com a “morts violentes d’una dona i un home al centre penitenciari de Mas Enric”.

15 de març de 2024: 2 dies després de l’assassinat de la Núria. Inici d’un seguit de concentracions a les portes de tots els centres penitenciaris de Catalunya. Els funcionaris exigeixen assumpció de responsabilitats i la destitució d’Ubasart i Calderó.

19 de març de 2024: 6 dies després de l’assassinat de la Núria. Roda de premsa de funcionaris de presons al col·legi de periodistes de Catalunya. Els funcionaris exigeixen assumpció de responsabilitats i la destitució d’Ubasart i Calderó.

20 de març de 2024: 7 dies després de l’assassinat de la Núria. Concentració a la plaça de Sant Jaume en record de la Núria. Laura Vilagrà, vicepresidenta del Govern, s’enroca i no destitueix a Ubasart ni a Calderó.

21 de març de 2024: 8 dies després de l’assassinat de la Núria. Després de diferents rodes de premsa del gabinet de crisi per la situació de les presons, la consellera Gemma Ubasart compareix davant la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. Continua sense assumir responsabilitats. Manifesta que l’assassí de la Núria va torna a la cuina de Mas d’Enric per “conducta totalment adaptada i correcte”. “L’assassinat era imprevisible perquè el pres evolucionava favorablement”.

11 d’abril de 2024: 29 dies després de l’assassinat de la Núria. Uns 5.500 funcionaris de presons arribats de tot a l’estat (uns de 700 vinguts de Catalunya) recorden a Núria i demanen la destitució d’Ubasart i Calderó davant del Congrés de Diputats. És la major manifestació de la història de funcionaris de presons.

19 d’abril de 2024: 37 dies després de l’assassinat de la Núria. Funcionaris de presons es desplacen a Saragossa. Acompanyen el nebot de la Núria en un acte a la facultat de Dret en el que participa el secretari de Mesures Penals. Una altra oportunitat perduda per Amand Calderó per reconèixer les irregularitats comeses en l’assassinat de la Núria.

20 d’abril de 2024: 38 dies després de l’assassinat de la Núria. El diari Ara publica un article titulat: “Treballadors de presons denuncien buits en la seguretat després del crim a Mas d’Enric”.

25 d’abril de 2024: 43 dies després de l’assassinat de la Núria. Administració i sindicats penitenciaris signen un Acord bastard de condicions de treball i mesures de seguretat. Es signa l’Acord amb una més que qüestionable legitimitat de les parts, una administració en liquidació -la signatura de l’Acord es produïa 15 minuts abans del inici d’una campanya electoral- i uns sindicats desacreditats - absents en les mobilitzacions de la plantilla-. L’Acord no inclou cap menció a la Núria.

26 d’abril de 2024: 44 dies després de l’assassinat de la Núria. Personal de rehabilitació de Mas d’Enric distribueix un escrit titulat “Quantitat i QUALITAT”. En l’escrit mostren el seu desconcert respecte de les respostes donades per la SMRAV, la direcció del centre i els responsables de l’Àrea de Rehabilitació. Confronten les declaracions de Gemma Ubasart qui considerava a Odriste un “intern exemplar”.

10 de maig de 2024: 58 dies després de l’assassinat de la Núria. 1.200 funcionaris de presons, i familiars de la Núria, recorren Barcelona des de La Model fins la Plaça de Sant Jaume sota els lemes “TOTS SOM NÚRIA” i “NO VOLEM DINERS, VOLEM SEGURETAT”.

20 de maig de 2024: 68 dies després de l’assassinat de la Núria. El mitjà digital E-Notícies publica: “Ubasart menteix: noves dades de treballadors de presons sobre l'assassinat de Núria”.

22 de maig de 2024: 70 dies després de l’assassinat de la Núria. El mitjà digital Vozpopuli publica una carta redactada per funcionaris de la presó de Mas d’Enric (“Odriste y los demás responsables”) en la que desmenteixen a Ubasart i descriuen les irregularitats comeses que facilitaren la presència de l’assassí a la cuina de Mas d’Enric.

4 de juliol de 2024: 113 dies després de l’assassinat de la Núria. Informe de la síndica de greuges que reconeix que l'Administració penitenciària va actuar amb certa laxitud en permetre que l'intern Odriste recuperés el seu lloc de treball a la cuina malgrat el seu perfil, la manca d'adhesió al tractament, estar sancionat i no haver complert encara la sanció.

11 d’agost de 2024: 151 dies després de l’assassinat de la Núria. Després de les eleccions del 12 de maig, el Govern oficialitza el traspàs en la conselleria de Justícia. Destitueix Gemma Ubasart i nomena nou conseller a Ramon Espadaler. Gemma Ubasart i el secretari de mesures penals, Amand Calderó, pleguen sense assumpció de responsabilitats ni reconèixer irregularitats dels serveis penitenciaris en l’assassinat de la Núria. Espadaler i la nova secretària de mesures penals donen continuïtat a la totalitat de l’equip directiu de serveis penitenciaris.

29 de maig de 2025: 442 dies després de l’assassinat de la Núria. La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya reconeix que en la mort de la Núria són atribuïbles negligències manifestes dels serveis penitenciaris. Per primer cop un òrgan de l’administració reconeix oficialment negligències manifestes en la gestió que propiciaren l’assassinat de la Núria.

Només van ser necessaris dos dies perquè la plantilla de treballadors penitenciaris reaccionés davant l’assassinat de la Núria. Una plantilla coneixedora de les enormes irregularitats comeses amb les mesures aplicades a l’assassí de la Núria, irregularitats que no sorprenien ni sorprenen ningú, doncs l’arbitrarietat és habitual en moltes de les decisions dels gestors penitenciaris.

Volem posar de manifest aquest titular: ... I LA PLANTILLA DE PRESONS TENIA RAÓ!

Davant els múltiples atacs de tants i tants gurús de la imbecil·litat, l’assassinat de la Núria era evitable i comptava amb més responsables que el propi i maleït Odriste. La plantilla era proporcional amb les mobilitzacions. Ens havien matat una de les nostres! Hi havia un assassí, sí, però també molts altres responsables. 442 dies ha trigat un òrgan de l’administració en assumir una responsabilitat causal i explícita en l’assassinat de la Núria. Una responsabilitat, val a dir, parcial ja que en el Dictamen no són assumits una part dels fets i evidències prèvies al 13 de març de 2024. Un Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora del Generalitat, doncs, redactat amb extrema delicadesa per reconèixer una evidència però defugir de responsabilitats al CIRE, directe patró i suposat vetllador de la seguretat de la Núria.

El CIRE, seguint Dictamen, sembla un bé a protegir. Un bé encara més preuat que els propis serveis penitenciaris.

Una qüestió, sabeu quants cops es cita al CIRE en el Dictamen? Cap!

Igual que hi ha un Dictamen de la Comissió Assessora, hi ha un Dictamen de la plantilla de presons:

No calen tanta política ni politiquets/etes quan només passats dos dies del 13 de març era difícil de trobar un funcionari de presons que no sabés de les irregularitats en l’assassinat de la Núria.

L’assumpció de responsabilitats feta pel govern ha estat un acte de constricció, una mena de penediment i reconeixement de culpa. A més, el Dictamen considera procedent la proposta de la pròpia Secretaria de Mesures Penals respecte la indemnització a quatre de les persones demandants per responsabilitat patrimonial davant el dany moral sofert per l’assassinat: 59.303,32€, quantitat a la que cal restar la indemnització ja percebuda per la pòlissa d’accidents laborals contractada (18.857,12€).

En aquest cas, els diners no rescabalen ni fets ni danys, encara menys restitueixen persones. Assumir avui les irregularitats de l’assassinat de la Núria no evita que la Consellera Ubasart i el secretari de Mesures Penals finalitzessin mandats i s’escapolissin de tota reprovació.

Al final, els diners els paga l’asseguradora i el contribuent. Ells no! Ni ells, ni els altres responsables de la fatalitat de la Núria, com són els responsables del CIRE, l’exdirector del centre de Mas d’Enric - actualment aparcat en una còmoda promoció-, l’ex subdirectora de tractament de Mas d’Enric –avui retirada de confiança, però amb benestant plaça de psicòloga penitenciària-. Tampoc sembla que altres responsables, tot l’etern “sottogoverno” de les presons catalanes, hagin estat censurats per les seves comissions i omissions en l’assassinat de la Núria. Tots ells, malgrat mediar un canvi de govern, un canvi de conseller i un canvi de secretaria de Mesures Penals, segueixen exercint amb igual negligència que ara fa un any.

Segueix donant confiança a tota aquesta tropa, Sr. Espadaler, no li cau la cara de vergonya?

És la seva conselleria qui proposa la xifra indemnitzatòria, Sr. Espadaler. Un preu, suposo que sabrà, aproximat al valor del seu cotxe oficial... Si està còmode i climatitzat, allí, ben assegudet, Sr. Espadaler?

Bé, i si no es qüestió de diners, que no ho és... és qüestió de dignitat. I els qui no la va tenir llavors, avui, un any i tres mesos després de l’assassinat, segueixen sense tenir-la. I altres indignes hi ha que s’apugen al “carro oficial”...

Ai, govern, si fos qüestió de diners... Si fos cosa de diners, una destitució al mes de març de la consellera Ubasart i del secretari de Mesures Penals ens hagués estalviat a tots el perjudici moral de suportar-los durant els darrers 5 mesos de gestió. Un estalvi de 90.000 €, tenint en compte que Ubasart cobrava uns 120.000 €/any i Calderó uns 95.000 €. Una quantitat, que juntament amb les destitucions de tots dos càrrecs, hagueren alleugerit el dol i la crispació de familiars, amics i companys de la Núria.