Pere Aragonès ja no és el mateix

Pere Aragonès ja no és el president de la Generalitat amable, que somriu i no confronta. El candidat d'ERC ha mutat en un vist i no vist, obligat per les circumstàncies i, sobretot, per les enquestes.

Si ho recorden, Esquerra arribava a la campanya electoral volent “parlar de propostes i no de candidats”. Aragonès i els seus assessors volien fer arribar el missatge que Salvador Illa només parlava de Sánchez, Puigdemont, d'ell mateix i el candidat republicà, de Catalunya.

Aquesta era la idea inicial i el president es va passar setmanes llançant diverses idees, des d'un finançament singular fins a un referèndum acordat. Ho va fer sota el paraigua de la Generalitat, però sense gaire sort. Cap altre partit va entrar al drap, en una mena d'acord no escrit per arraconar Pere Aragonès.

I, és clar, cal suposar que l'estratègia d'ERC no ha portat els fruits desitjats en la projecció d'escons. Esquerra ha decidit passar a l'atac i basar el seu discurs a atacar els seus dos rivals. Assumeix, de facto, la tercera posició i només li val ara el missatge de la por: compte, que arriba la sociovergència.

El pòdcast de Sergi Sabrià i Oriol Duran, els caps de campanya dels republicans, va en aquest sentit. Ridiculitzar Junts i el PSC i intentar -d'una manera una mica nova, s'ha de dir- fer veure que només Pere Aragonès pot gestionar amb criteri la Generalitat de Catalunya.

Al candidat d'Esquerra no se'l veu gaire còmode en el seu nou paper. Més que res perquè no aconsegueix ni així que Illa i Puigdemont en parlin, de manera que segueix fora del focus. Aragonès ho intenta, és cert, però no li queda bé ser una altra persona.

Encara que llanci missatges contra Puigdemont, no rebrà atenció des d'Argelers. Si busca que Pedro Sánchez parli de la seva persona, caldrà esperar fins al dia 13. Tan socialistes com juntaires saben que hi ha un cert vot que encara no s'ha decidit entre ells i Esquerra. Evitar entrar en un cos a cos els fa semblar més afables, menys crispats i, en resum, els beneficia.

A Pere Aragonès, en canvi, només li queda fer servir totes les estratègies possibles. A diferència dels altres, ell té molt a perdre si no guanya i, de moment, va en tercera posició. El problema és que les campanyes electorals serveixen més per cometre errors, que no pas per fer arribar el teu missatge i convèncer una bossa gran d'electors.

Faria bé Esquerra, doncs, a confiar més en els errors dels altres que no pas en una estratègia basada en l'atac constant als teus adversaris. Primer, perquè no li queda bé a Pere Aragonès ser una altra persona i, segon, perquè té tota la pinta que si volen seguir tocant poder, hauran de pactar amb algun dels dos.