Pedro i les seves cartes, Pedro i les seves històries

No estàvem preparats per a una presidència epistolar, cal reconèixer-ho. Hi havia un acord tàcit segons el qual els polítics ens mentien per la ràdio o per la televisió, en mítings o entrevistes, però no piulant cartes de cop i volta, un dimecres qualsevol, segons la justícia va endossant noves càrregues a la seva senyora. Aquesta és una situació que exigeix ​​ser revisada.

És preferible, en qualsevol cas, una dosi tradicional de mentides a haver de suportar aquestes obertures emocionals, melindroses, de postadolescent empardalat. Quant de mal han fet els psicòlegs d'institut. Estem vivint una nova Era del Destape: fa quaranta anys Nadiuska ens ensenyava els pits, ara el president ens mostra els seus sentiments.

Qualsevol pot veure que la reculada, en aquest sentit, és immensa. Com haurà arribat Sánchez a la conclusió que les seves qüestions emocionals són d'interès públic? On han quedat les virtuts del pudor i la temprança?

El que Sánchez necessita és, per aquest ordre, un terapeuta, un advocat, un confessor i bons amics a la República Dominicana. La seva situació és insostenible fa temps, però, és clar, tots recordem la manera com fa sis anys es va caragolar a la Secretaria General del PSOE.

Ara la situació és pitjor, perquè cada cop que Pedro publica una de les seves cartes, Almodóvar es posa a plorar com una novícia i les ministres entren en un estat d'excitació histèrica i cridanera, incompatible amb qualsevol forma de civilització coneguda. La descomposició avança imparable: Puigdemont amaga i no colpeja, el suport exterior es redueix a un parell de kirchneristes palanganers i als camarades de Hamàs, el tito Berni juga al dòmino amb el tito Ábalos i els violadors excarcerats pel Ministeri d'Igualtat fan les seves reserves per a l'estiuet a Benidorm. El president es limita a repetir la paraula “fang” i a veure ultradreta per tot arreu.

Volem explicacions sobre els negocis de Begonya? La veritat, si serà en forma d'una nova carta cretinoide, se les pot estalviar. Aquest podria ser un missatge que unís un cop al país: no més cartes, per l'amor de Déu. Que ens fiqui en una guerra o que ens vengui al Marroc, que fugi del país o que s'atrinxeri a la Moncloa.

Però ni una carteta més. Roba'ns, Pedro, menteix-nos, però no ens prenguis per imbècils.