Oriol Junqueras, el renovador

Els germans d'ERC han conclòs aquest cap de setmana la seva renovació política enlairant Oriol Junqueras com a Amado Líder, amb el mandat de superar l'etapa anterior, amb tots els seus errors i mancances, liderada pel mateix Junqueras amb les mateixes idees i la mateixa verborrea de després de la migdiada. Si a això li sumem la intrèpida renovació de Junts x Cash, que ha situat Carles Puigdemont al capdavant, només ens falta que el Barça destitueixi Flick i hi posi un holograma d'Helenio Herrera, i que TV3 contracti Mª de la Pau Huguet per al seu matinal.

El cas d'Esquerra Republicana del Califat destaca, és clar, per la poca traça i l'obscè nivell d'impudor. Junqueras es presenta per corregir exactament tot el que va passar sota el seu comandament, és a dir, com a garant personal que no tornarà a succeir tot el que ell mateix va ordenar. La militància, confinada ja a un espai ideològic d'una estretor i idiotesa infrahumanes, ha comprat el discurs de Junqueras com compraven els contes infantils que componia a la presó: la mateixa docilitat, la mateixa implosió intel·lectual, el mateix sentimentalisme cretinoide.

Per ser justos, cal reconèixer que la militància ha estat sotmesa a una pressió enorme durant mesos. Alliberat de les tasques directives, el nostre OJ (versió només una mica menys maníaca que l'enyorat OJ Simpson) s'ha dedicat a "trepitjar el territori" fent xerrades embogides en ateneus i residències de gent gran, en cafeteries i locals de barriada: el terror infós a la població civil no pot ser menyspreat. S'entén que una de les opcions hagi estat votar-lo perquè no torni i algú en la direcció nacional l'entretingui amb altres coses.

En qualsevol cas, el sector Rufián/Tardá comptarà ara amb un nou suport a la figura d'Elisenda Alamany, completant una terna apocalíptica que acabarà d'enfonsar el projecte i conduirà ERC de tornada al grup mixt, d'on mai no va haver de sortir. El mateix Rufián publicava ahir una foto a X on se'l veia recolzat a Junqueras com qui es recolza en un barril de sidra. Sap que s'ha garantit tres o quatre legislatures més de 'cocido madrileño' i vestits de Cortefiel, temps més que suficient per madurar les seves modals de taxista i anar guaitant ja a la jet-set i les pàgines de l'Hola, que sempre han estat el seu principal objectiu.

Napoleó deia que quan l'enemic s'equivoca, el primer és no distreure'l. Guardem doncs, davant de l'Oriolisme 2.0, un silenci respectuós.