José F. Peláez assegut mirant a càmera amb un quadre d'una dona darrere
OPINIÓ

L'ofici d'escriure

De vegades val la pena comprar un llibre per només una frase o un paràgraf
Imatge del Blog de Xavier Rius La Punteta

És coneguda l'anècdota que José Luis de Vilallonga (1920-2007), gran d'Espanya, es va dirigir un dia a Josep Pla:

- “Vull ser escriptor”, li va dir.

L'autor empordanès se'l va mirar de cap a peus i li va preguntar:

- “Vostè sap qui és Vasari?”

Vilallonga va aprovar l'examen amb nota: “Un mediocre pintor italià del Renaixement que ha passat a la història per la Vida dels millors pintors, escultors i arquitectes” (1).

“Escriviu, jove, escriviu”, va sentenciar Pla.

Doncs bé, José F. Peláez -més conegut pel seu nom de guerra Magnífico Margarito-, fa temps que supera també la prova.

Peláez va començar a escriure un blog fa gairebé més de deu anys. A més, just després d'un divorci, que és quan cal començar a escriure i amb el pseudònim esmentat, que podria ser el nom d'un còctel d'una pel·lícula de James Bond.

El columnista és dels pocs que ha fet el trànsit amb èxit de l'internet amateur a la premsa de paper. Va començar a El Norte de Castillo -el mític diari del qual Delibes va ser director- i també a l'ABC.

Com diu el director d'aquest darrer, Julián Quirós, al pròleg: “Quan va entrar el març del 2021 ja s'havia llegit tot el columnisme espanyol de l'últim segle”. "Tenia plenament feta la gimnàstica de l'article", afegeix.

Per a l'autor, “escriure no és un ofici o, si més no, no és un bon ofici. Només n'hi ha quatre que guanyin diners amb això i no en soc un. Però deixar d'escriure per la remuneració és no haver entès res”.

“S'escriu perquè Déu t'ha donat un talent i cal complir els dictats com a part del tracte vital”, continua.

De vegades val la pena comprar un llibre per només una frase o un paràgraf. Aquest n'és un.

L'obra de Magnífico Margarito, que acaba de sortir al mercat (“Ja estic escrit”, Península, Madrid 2023, 403 pàgines, 19,90 euros) recull els seus articles agrupats per temes.

Les dones, el bar, la condició d'artista, el paper de pare, Espanya, meditacions diverses i d'altres. Però, tant si fan lectura sense interrupcions o de tant en tant, arribin fins al final. Hi trobaran 140 instruccions sobre la vida. A més escrites a una primerenca edat literària (2014)

Els citaré només tres: “Les masses són perilloses i no tenen raó”. Que bé hagués anat a Artur Mas llegir-se el llibre. Per mi que no ha llegit ni Ortega.

“No t'infravaloris. No et sobrevaloris. De fet, no et valoris en general”.

I, finalment, la número 25: “L'amor és una cosa que comença i acaba. Assumeix-ho com més aviat millor i sense drames".

La resta està tot al llibre.

(1) Ho explica en el primer volum de memòries: “La cruda y tierna verdad”, Plaza y Janés, Barcelona 2001, pàgina 15.