Odi

Tots els odiadors professionals estan treballant a preu fet durant aquests jocs, igual que ho van fer durant l'Eurocopa de futbol. Si allà es tractava d'utilitzar els dos únics jugadors negres per validar els seus negocis polítics i econòmics bruts, aquí es tracta d'utilitzar un home de cromosomes XY, és a dir, un home de tota la vida, a qui se li ha permès competir en la categoria femenina, sense importar-los gens ni mica l'esportista italiana que, després d'anys d'entrenament, va haver d'abandonar entre llàgrimes el seu somni després del primer cop de puny, i tement per la seva vida. No es va deixar apallissar, la molt masclista, segur que té el cap menjat per l'heteropatriarcat opressor.

Si estàs en contra d'aquesta salvatjada és perquè odies els Cis, els Trans I ja no sé quants col·lectius més. Però en realitat, tu no odies ningú, a què no?; són ells els que odien, odien el que pensa diferent.

Tu, com jo, desitges a aquest boxejador algerià el millor a la seva vida, però no estàs d'acord que els seus evidents avantatges físics destrossen anys d'il·lusió i patiment d'una esportista d'elit. Són ells els únics que odien.

T'odien si no et sotmets a la seva ideologia, si no empasses amb tots els seus dogmes, si no abaixes el cap davant dels seus atropellaments. Són nens de casa bona en estat salvatge a mig civilitzar, han crescut en entorns civilitzats gràcies a l'esforç de la seva gent gran, als quals ara menyspreen, però en haver estat sempre nens bé, consentits, ells han passat per la civilització, però la civilització no ha passat per ells. Han creat monstres, després se'ls han cregut i, finalment, els han projectat sobre la resta de nosaltres.

Tu no odiaves Lamine Yamal i estaves encantat que fes un gol, igual d'encantat que si el marcava Dani Olmo. Ells no, ells estaven esperant que marqués el seu negre, perquè només veien el color de la pell; bé, i el negoci polític i econòmic que hi havia darrere del color de la seva pell, és clar.

Si critiques la decisió del comitè olímpic de deixar participar un home en una competició femenina pel que diu el seu passaport i lloes el comitè mundial de boxa per expulsar-lo en detectar que era un home després d'una anàlisi cromosòmica, és perquè odies.

Però tu no odies, només tens una opinió sobre un problema. Són ells els que odien, odien tots els que no opinin com ells. Els assenyalen, els intenten matar civilment, els insulten i els deshumanitzen, com feien els nazis amb els jueus. Estem a un passet de fer pintades als aparadors de les botigues.

Tot aquest odi té una única missió: imposar una agenda global creada per elits econòmiques que, com sempre a la història, han comprat a elits polítiques perquè facin de testaferros. L'odi és una arma molt poderosa, pot portar gent a cometre actes d'instigació abominables, pot justificar pallisses, segrestos, tortures i assassinats; aquí teniu Veneçuela i el seu Helicoide.

De l'odi que aconsegueixen inocular alguns, en viuen altres en mansions construïdes a illes privades on mai no es veuran afectats per les seves polítiques. La filla d'Hugo Chávez, comandant en cap de tots els fills de puta que al món han estat, va haver de tancar el seu Facebook després que es filtressin les seves fotos comprant a totes les milles d'or de les grans ciutats del món, mentre els veneçolans buscaven menjar a les escombraries.

Aquesta agenda global, que pretén imposar-se als estats nació, és el nou totalitarisme del s. XXI. Amb menys guerres i sang que el feixisme i el comunisme del s. XX, però amb les mateixes intencions. Amb diferents estratègies, sí, però amb la mateixa finalitat: un poder supranacional que ens diu com hem de pensar, com hem de viure i fins i tot com hem de protestar, perquè fins i tot la dissidència controlen.

Tot és un teatre immens, un escenari on es representa una obra en què encara no sabem que som actors secundaris. Ja ho va dir Shakespeare a La Tempesta: “l'infern és buit, tots els dimonis són aquí.”

Al final, i d'un mal cop, acabaran matant una dona, sacrificada a l'altar de la ideologia de gènere, tal com es fan els sacrificis a les sectes. I, així i tot, els serà igual, tan igual com els va donar alliberar més de cent violadors i beneficiar-ne més de mil, tan igual com gastar-se milers de milions en ideologia perquè el 2023 acabarà sent un dels pitjors anys en dones assassinades de la dècada. Els és igual tot, ho justifiquen tot i li donen la culpa a la resta de tot, com en les sectes, basades en el control a través de l'odi.