Illa president, Catalunya independent!

Salvador Illa serà el 133è president de la Generalitat. Si les bases del Jovent Republicà (JERC), els cadells d'Esquerra, no decideixen impedir-ho amb l'únic vot de la diputada Mar Besses. De ser així, aquesta serà la columna que envellirà més ràpidament. Però a Catalunya tot és possible. 

Amb un resultat ajustat, no pas amb el 80% del suport que s'esperava la Marta Rovira, la militància d'Esquerra Republicana ha tragat amb el preacord signat amb el PSC a canvi d'un suposat concert econòmic -que ni uns ni altres n'hi volen dir així- i altres qüestions que fa anys que ERC en parla amb el PSOE i mai s'acaben de complir.

De fet, al llarg d'aquesta negociació per fer president a Illa, hem vist com el PSOE de Pedro Sánchez començava a pagar els compromisos adquirits amb els republicans a canvi del suport a la seva investidura fa pràcticament un any.

No tant per convicció com per la necessitat imperiosa de complir perquè les bases d'ERC tinguessin algun tipus de caramel·let per creure que aquest cop, tot el que s'ha pactat, sí que es complirà. Que no els prendran el pèl com fins ara. Tot i que amb Sánchez aquest és un gran acte de fe.

La participació en la consulta d'ERC, amb més d'un 77% de militants fent ús del seu dret a vot, demostra que el partit està viu i que la democràcia interna funciona. Tot i que és evident que la formació ha quedat més dividida que mai. I gestionar això, als que manen ara i als que aspiren a tornar a manar a partir de novembre, no serà cosa fàcil. 

La direcció de Marta Rovira ha guanyat per la mínima. Molt lluny del resultat que s'esperaven. Rovira, que fa només uns mesos deia que un país governat pel PSC seria "un país obsolet", ha regalat ara el Govern -segurament per un parell de legislatures- al PSC que farà un país obsolet.

Retornada a Catalunya després de sis anys de viure bé a Suïssa, eludint l'acció de la justícia, la secretaria general d'ERC ha renunciat als principis fundacionals del seu partit i a l'anhel d'una part important del país -que ja no una majoria- a canvi segurament d'una sortida professional personal en un futur no llunyà. D'això, de pagar favors a través d'empreses públiques i de l'IBEX, el PSOE en sap una estona.

Guardi'n aquest paràgraf que serà vàlid també per Gabriel Rufián, principal abanderat d'aquest i tots els acords amb el PSOE. L''exiliat’ a Madrid, on fa més vida que a Catalunya, espera que els socialistes li solucionin la vida un cop s'acabi la seva vida política útil —si algun cop ha estat—. I em pareix que això passarà més aviat que tard. 

Sigui com sigui, pel que sigui, Catalunya tindrà ben aviat nou president de la Generalitat. El país girarà full d'una de les presidències més tristes, fosques i inútils que es recorden, la de Pere Aragonès, que fins i tot haurà superat en inservible a la de Quim Torra.

La feina que té Salvador Illa, reactivar el país, lidiar amb ERC i amb els Comuns i de sobreviure amb un Parlament en contra, no serà gens fàcil. Però sempre podrà dir, amb el pas dels anys, que va ser el primer president de la Catalunya independent (fiscalment). Illa president, Catalunya independent!