Un nou sistema de castes a l'espanyola

Fa pocs dies coneixíem la nova mesura estrella de Sánchez: apujar un 2,50% del sou a tots els funcionaris i personal laboral del sector públic. Amb efectes retroactius des del mes de gener, és clar. La compra de vots no es paga sola.

A més, l'executiu socialcomunista va anunciar la incorporació de 40.000 nous treballadors públics. I això és només una xifra aproximada, ja que podria augmentar durant les negociacions amb la UGT i les comissions obreres. Dos col·lectius, Gobierno i sindicats, que no perden ocasió de saquejar-li, a la poca Espanya productiva que queda, fins a l'últim cèntim.

El govern celebra que la guardiola de les pensions es comença a omplir de nou i la Seguretat Social té “superàvit”. El que no explica és a quin preu. I és que els joves espanyols cada cop tenim més impostos en nòmines ja de per si esquilmades.

La factura de les pensions no deixa de créixer i cada cop és més difícil pagar-la.

I què proposen els partits?

Si pregunten als socialistes, els diran que la solució és, en primer lloc, importar mà d'obra barata del tercer món. En segon lloc, continuar engreixant la factura. I per últim, que paguin els rics (sí, aquest és el nivell).

Si els pregunten als populars, lamentablement, la resposta no serà gaire diferent. I de Sumar, com desapareixeran quan s'esgoti la legislatura, no cal perdre el temps en entrar a valorar res.

A Vox et diran que la solució passa per la natalitat (autòctona), i estic d'acord. Però ningú no planteja que aquesta és una solució que trigarà a tenir efecte (mínim 20 anys), si és que en té. I si és que arriba a temps per evitar mals majors als que ja patim.

El que semblen tenir en comú els 4 principals partits de l'arc parlamentari és que cap no s'atreveix a parlar de retallades. Ni d'un canvi radical al sistema de pensions, ni de res que no sigui mantenir, com es pugui, la ruïna actual.

Si algú es va atrevir fou Albert Rivera, al seu moment, i de manera tímida. No crec que per falta de valentia, ja que va ser l'únic que va parlar de revolucionar el mercat laboral amb reformes de pes. Però d'aquelles grans idees, per desgràcia, ja no en queda res al tauler.

Una breu reflexió

No conec ningú que posi en dubte que els nostres grans mereixin unes pensions suficients per viure. I és que tots arribarem als 65, els 70 o l'edat en què ens toqui jubilar-nos. Però això no pot ser al preu que estem pagant i a costa del futur i patrimoni dels mil·lennials i la generació Z.

Si un fons de pensions de qualsevol banc o mútua funcionés com ho fa l'INSS, fa temps que ho haurien prohibit perquè és una estafa. Més concretament una estafa piramidal. Una estafa en tota regla i amb totes les seves lletres.

I és que no es pot prometre a la gent que cobrarà alguna cosa que depèn de si d'altres paguen o no. Sí, al Cèsar el que és del Cèsar, però només el que sigui del Cèsar, ni un euro més.

Perquè és injust. I perquè és insostenible a llarg termini si l'Espanya productiva cada cop és més petita i l'Espanya dependent cada cop més ben retribuïda.

Algú s'atrevirà a posar mà al tema? Dels funcionaris en podem parlar un altre dia.

Ens estan arruïnant, senyors!