Podemos, el nou partit processista

Que el 'procés' ha agafat el pont aeri per instal·lar-se a Madrid és una cosa cada cop més evident. És un fet que, amb encert, adverteix des de fa dies el líder del PP català, Alejandro Fernández. Ho veiem, per exemple, en la polarització extrema al Congrés. O també en el fet que qüestions com l'amnistia -que afectarà només 300 persones- s'han situat al centre del debat polític a Espanya.

Entre moltes altres coses, la cultura política que representa el 'procés' és la de donar més importància a la gesticulació i a les paraules que als fets. O directament dir una cosa que contradiu el que estàs fent.

En les darreres setmanes n'hem vist diversos exemples. Gabriel Rufián deia que el PSOE sempre “intenta enganyar” i Míriam Nogueras feia cara d'enfadada mentre ERC i Junts votaven a favor de la investidura de Pedro Sánchez. Tots dos partits amenaçaven el nou president del govern i alhora abraçaven els dos milions d'euros ingressaran -cadascú- pel grup parlamentari propi que han aconseguit, precisament, gràcies a la cessió d'escons per part del PSOE.

Ara, Podemos s'ha sumat a aquesta cultura política. Al llarg de les darreres setmanes, els morats posaven en dubte el seu suport al Gobierno si Irene Montero es quedava fora del nou executiu. Però quan van fer la consulta interna a les seves bases, els mateixos dirigents que amenaçaven i atacaven Sánchez i Yolanda Díaz demanaven als militants que votessin 'sí' a facilitar la investidura.

Aquests dies hem vist un nou capítol del 'processisme' de Podemos. Després de quedar-se sense representació al Consell de Ministres, prometen fer oposició al Gobierno amb els seus cinc diputats. Però quan han estat qüestionats per la possibilitat de sortir del grup parlamentari de Sumar, han recollit cable. No fos cas que es quedin sense l'assignació econòmica que tenen pactada amb la plataforma creada per Yolanda Díaz. Que al grup parlamentari mixt fa molt de fred, hi ha menys diners i a Podemos acaben de fer un ERO.

Així, els morats segueixen el camí marcat per ERC i Junts de criticar els mateixos que sostens amb els teus vots. De fer-se els enfadats mentre fan de crossa necessària perquè Pedro Sánchez pugui governar. Ja veurem quantes vegades votaran diferent el PSOE i Sumar en aquesta legislatura, però podem apostar que no seran massa. Això sí, les crítiques i les gesticulacions no cessaran perquè han de marcar perfil propi, encara que sigui de cara a les eleccions europees de l'estiu que ve -en què ja amenacen de presentar-se al marge de Sumar-. Tot sigui pel relat i per tenir entretinguda la teva parròquia.