Ningú vol veure Sílvia Orriols, però tots en parlen

Fa setmanes que intento entendre què passa amb el cordó sanitari i l'apagada informativa que demanen els experts contra Sílvia Orriols. De fet, no comprenc el silenci del Grup Barnils, en veure que la premsa de la seva corda continua parlant d'Aliança Catalana cada dia. No serà que l'alcaldessa de Ripoll s'ha convertit en una excusa, una arma electoral per atacar els adversaris?

A primer cop d'ull, l'esquerra i el processisme estan radicalment en contra de Sílvia Orriols. És el dimoni, se la ridiculitza i fins i tot ni es pregunta per ella als sondejos de la Generalitat, pagats per tots. La translació a les xarxes és clara: o se la defensa a capa i espasa o se la tracta de nazi, feixista i xenòfoba.

Mentrestant, certa classe política -i els seus mitjans- en parlen pràcticament cada dia. Aliança Catalana és un argument de la batalla electoral, un mirall per lluitar contra Carles Puigdemont per exemple. És de suposar que els sondejos marquen que hi pot haver un transvasament de vots important entre Junts i Aliança. És més, han de creure que una certa por contra la Sílvia Orriols -sí és que algú la té- pot ajudar electoralment a l'esquerra.

És el que va fer, si ho recorden, Pedro Sánchez al juliol amb VOX. Avisar d'un pacte entre Feijóo i Abascal i apel·lar al vot de la por, com va fer Zapatero el 2008. Ara els actors són Carles Puigdemont i els vots de Sílvia Orriols. Compte, diu ERC, que potser el de Girona i la de Ripoll es posen d'acord.

Els que demanen un cordó sanitari són els que no paren de parlar d'Orriols

És curiós: és el progressisme qui ha decidit fer entrar Aliança Catalana a la precampanya electoral. Veiem Jéssica Albiach respondre Orriols a xarxes, dirigents d'ERC advertint d'un acord entre Junts i Aliança o activistes de la CUP barallant-se a Twitter. Els que demanen un cordó sanitari són els que la legitimen cada dia en aquesta cursa fins al 12 de maig.

No ho fan gratuïtament, no són ingenus. És més aviat hipocresia. Només s'omplen la boca de Sílvia Orriols per atacar Carles Puigdemont, per situar Junts a la dreta, quan ja se sap que ser de dretes a Catalunya és un sacrilegi. En certa manera ho ha fet també Salvador Illa, que demana a Junts que adquireixi el compromís de no acceptar els vots de VOX i Aliança.

És en aquest context que veiem el Nació Digital o el Diari Ara parlar obertament d'Orriols, mentre que El Nacional opta per silenciar l'alcaldessa de Ripoll. No hi ha un codi deontològic, uns principis morals periodístics, ben al contrari. Per a ells, Aliança Catalana és una manera de marcar terreny, de reafirmar les seves posicions polítiques o ajudar els seus partits. Al final això va de publicitat i diners.

Sembla que han aconseguit tot el contrari: legitimar Sílvia Orriols com a candidata i donar-la a conèixer. La seva popularitat és elevada i les opcions d'entrar al Parlament són reals. Fixeu-vos l'enrenou per l'entrevista de Gemma Nierga a RTVE. Aquell dia va ser el centre d'atenció de la progressia, que va dedicar els seus esforços a atacar-la.

S'acusa Sílvia Orriols de no tenir idees més enllà dels seus arguments ja sabuts. Periodistes progres acusaven Gemma Nierga de no preguntar-li per la sequera, la sanitat o l'educació. Té nassos, la cosa: ells, que la poden entrevistar, opten per parlar d'Orriols només com a arma de doble fil contra altres.

M'agradarà veure què dirà tota aquesta gent si Aliança Catalana és la sorpresa electoral de la nit del 12 de maig. Argumentaran que la gent ha votat sense conèixer de debò el partit després de no voler entrevistar-la? Acusaran les xarxes com a altaveus de l'extrema dreta'? El que és segur és que no serà culpa seva. Això mai.