Missió a llarg termini: a per l'alcaldia de Barcelona

Ara fa un any, Dani Sirera, candidat del Partit Popular a l'Alcaldia de Barcelona, va irrompre al consistori de la capital catalana. Ho va fer de la mà de 3 regidors més: Juan, Victor i Ángeles.

Va passar en un context summament complicat, amb tres competidors més al mateix espai del tauler electoral. El candidat del PP es va haver d'enfrontar a les urnes amb Eva Parera (Valents), Anna Grau (Cs) i Gonzalo de Oro (Vox). A més del PP, només Vox va aconseguir dos representants per dues dècimes del percentatge de vot, a punt de l'abisme.

Sirera va ser designat directament per Gènova per la seva proximitat personal amb el president nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo. Va tenir una precampanya molt curta i una campanya improvisada i poc brillant.

Venia de la segona fila, era el cap de gabinet de Carlos Mazón. El mateix que després guanyaria les eleccions a la Comunitat Valenciana i podria, després d'uns mesos, arribar a presidir la Generalitat amb l'ajuda de Vox.

El candidat popular va evitar la desaparició del PP barceloní, sumit en una infinitat de crisis i escaramusses internes abans de la seva arribada. I a més, va doblar la representació del seu partit, passant dels dos regidors obtinguts per Josep Bou el 2019, a quatre. De 37.000 vots a 61.000 en temps rècord i amb una campanya d'aparença “lowcost”.

Obrir el partit per obrir-se noves portes

Un dels vicis que més solen afectar els resultats dels partits polítics és l'endogàmia. La incapacitat d'incorporar talent extern amb persones que no portin el carnet de partit a la boca sol afectar negativament els partits tradicionals.

Això és una cosa que ha entès molt bé Dani Sirera, que des que va arribar a l'Ajuntament va saber equilibrar en càrrecs de rellevància tant els propis com els “estranys”. Especialment ho ha fet a la part dels assessors, aquest món intern de la política municipal que pocs coneixen. Una part importantíssima per entendre què fan els líders polítics.

I coneixent-ho, puc garantir que el seu equip, almenys el menys visible, funciona com un engranatge gairebé perfecte. Amb molt d'esforç i molta vocació de servei a la ciutat.

Abocar-se a l'agenda de Dani un dia qualsevol fa vertigen. Si a això li sumem la successió de campanyes electorals, s'imaginaran que el dia a dia del líder del PP no és senzill.

Esdeveniments, mítings, reunions amb veïns i entitats, carpes informatives o repartiment de fullets són només algunes de les activitats que duen a terme des del PP de Barcelona. Cosa que no es veia des de fa molt de temps. Una activitat política que està ressuscitant un partit pel qual, fa un any i mig, ningú no donava un duro.

Un objectiu: governar Barcelona

Se suposa que qualsevol partit que es presenta a les eleccions ho fa amb la intenció d'obtenir el poder i de governar. Però aterrant a la realitat, alguns partits saben que parteixen d'una posició de desavantatge per fer-ho. Estar entre els primers llocs del resultat electoral no és fàcil, i encara menys si ets del PP a Barcelona.

És cert que encara queden 3 anys al davant i poden passar moltes coses. Tot i això, hi ha dades per a Sirera que conviden a l'optimisme i és important destacar-les.

En primer lloc, dos dels seus tres competidors (Cs i Valents) ja no existeixen. Això es tradueix en gairebé 23.000 vots que el PP pot aspirar a absorbir ràpidament, amb el consegüent augment de regidors.

D'altra banda, a les últimes generals, on Feijóo va obtenir la victòria, el PP va obtenir 115.000 vots a Barcelona. I a les autonòmiques, 90.000. Això fa pensar que, en el pitjor dels casos, Sirera aspirarà al tercer lloc en unes eleccions municipals, superant Colau i ERC.

Només el temps i els electors diran quina posició ocupa Dani Sirera i quin rol (si oposició o govern) li atorguen. En tot cas, si és bo per a Barcelona, sigui benvingut.