Mikimoto o Mikipasta?

Dins del ‘processisme’ hi ha una sèrie de ‘patriotes’ que ha cobrat molts diners públics o procedents del públic, perquè una concessió pública, com una emissora de ràdio, no deixa de ser una cosa que passa per la voluntat política dels que manen a la Generalitat. Per descomptat, tot legal, que per això hi ha el DOGC.

Aquests personatges formen una elit que podem anomenar la ‘casta pasta’ i alguns són empresaris de l'espai comunicacional català. Són ‘patriotes’ com Toni Soler, Oriol Soler, Ricard Ustrell o l'antany simpàtic 'Mikimoto', més conegut com a 'Mikipasta', que entre els programes que va vendre durant anys a TV3 i les nombroses concessions radiofòniques que va aconseguir del pujolisme, podem dir que no li va anar malament.

'Mikipasta' va vendre les seves empreses i va estar pels Estats Units formant-se per lluitar per l'adveniment de la República Catalana, amb màsters en relacions internacionals i en gestió pública. Però com que l''Estat català' va per llarg, s'ha aplicat el 'mentrestant' de molts marxistes i ha canviat Ítaca per una butaca al consell d'administració de RTVE.

És passar de la lluita per l'alliberament nacional a dirigir un ens públic de l'odiada Espanya. Res de nou, recordem com Elisenda Paluzie va treure la seva càtedra d'Economia com a funcionària de l'Estat espanyol en plena 'lluita' per la llibertat dels 'presos polítics' o Laura Borràs va lligar la plaça de professora titular universitària de l'Estat espanyol. El 'mentrestant' dins del processisme és l'equivalent al fet que Espanya t'ingressi cada mes al teu compte corrent una nòmina respectable.

Per descomptat, l'excusa de Junts i de 'Mikipasta' serà que des de RTVE es treballarà per salvar la llengua catalana de la seva extinció imminent. La influència per vendre programes a RTVE —en el cas de Junts— i els 105.000 euros de sou per ser conseller —en el cas del nostre simpàtic patriota— són efectes col·laterals.

Jordi Turull ja va deixar clar en una entrevista que va publicar fa uns dies 'La Vanguardia' que el suport de la seva formació al PSOE per nomenar el consell d'administració no era només a canvi del nomenament de 'Mikipasta'. A més del mantra de la salvació del català, va recordar que la política de RTVE a Catalunya l'executa, una direcció que, va insinuar, hauria de tenir suport.

Vaja, que 'Mikipasta' no només cobrarà per ser al consell, sinó que desenvoluparà una ingent tasca. No per millorar els mitjans públics espanyols, sinó perquè Junts aconsegueixi els objectius polítics. Ja que Puigdemont no va aconseguir que 'Mikipasta' fos el director de Catalunya Ràdio, l'ha situat en un lloc ben pagat i des del qual podrà recordar als socialistes, cada dia, que els vots de Junts al Congrés es paguen a preu d'or.

I serà curiós veure si 'Mikipasta' i Sergi Sol – el paniguat col·locat per Esquerra Republicana al consell de RTVE – col·laboren en l'objectiu teòric de salvar la llengua catalana mitjançant la programació de l'ens públic, o hi haurà un combat a mort a veure quines productores col·loquen els seus projectes a RTVE.