Mesquites salafistes a Catalunya

Una de cada tres mesquites a Catalunya són salafistes. No ho dic jo, ho va publicar El País el 2016, un any abans de l'atemptat de la Rambla.

El diari també advertia que “s'havien duplicat en una dècada” i que la situació era preocupant a algunes comarques de Tarragona o de Girona. Sospito, a més, que set anys després ha de ser pitjor.

Recordo que, en una roda de premsa, li vaig preguntar al portaveu del Govern, Francesc Homs, què pensaven fer. Em va dir que no calia “estigmatitzar” una confessió religiosa.

Poc després vaig repetir la mateixa pregunta amb la successora, Neus Munté. Homs ja havia marxat a Madrid a provar sort. I fins i tot amb el conseller d'Interior, Jordi Jané. Tots tres van tirar pilotes fora.

Per això, la primera que he sentit a parlar sobre el tema ha estat la nova alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, l'altre dia a 8tv. O, per ser més precisos, en un vídeo penjat a les xarxes perquè tampoc veig aquesta cadena.

Potser això explica el seu èxit electoral. Parla de temes tabú fins ara. I jo no sé si les dues mesquites que hi ha a Ripoll són salafistes o no. El que sí que és segur és que una va contractar l'imant que va ser l'inductor de l'atemptat de la Rambla. Costa de creure, per tant, que als seus precs no transmetés la seva idea radical de l'Islam.

És cert que un salafista no és necessàriament un gihadista. Per descomptat. De fet, ells no es consideren extremistes, sinó simplement bons musulmans. Però és evident que és més fàcil fer el salt al terrorisme des de les visions més rigoristes de l'Islam.

En fi: ara què fem? Doncs probablement no es pot fer res.

Si tanquéssim alguna mesquita salafista -o més d'una- encara sortiríem a Al-Jazeera. Ens acusarien d'islamòfobs o, encara pitjor, tindríem un ensurt.

La correcció política i el bonisme –polític, mediàtic, intel·lectual– han fet molt de mal. La política d'immigració no es pot deixar en mans de Sílvia Orriols o de Vox, però té collons que, d'aquests temes, només en parlin ells. Potser per això el seu èxit a les últimes municipals.

De la intervenció de Sílvia Orriols em va cridar l'atenció una altra cosa. Va dir que les noies anaven amb els cabells solts o en texans i que, quan arriba l'imant, es posen el vel. Fins i tot es tapaven de dalt a baix.

És cert. Fa anys m'ho va comentar un regidor de la Bisbal de l'Empordà que, per cert, ha tornat a sortir al capdavant d'un partit polític local. Però tampoc no cal anar tan lluny, també ho he vist a Martorell amb noies que havien anat a l'escola amb els meus fills.

Ara no només van tapades sinó que ja han tingut dues o tres criatures.

Per això, en vint anys no hi ha hagut cap política d'immigració en aquest país.

I caldria haver pres decisions fa molt de temps. Ara segurament ja és tard.