Mà dura

Sembla que els socialistes s'han posat les piles. El cap de l'oposició, Salvador Illa, li ho va dir a Pere Aragonès durant la darrera sessió de control.

"La seguretat és primordial a tota societat. Garantir-la és una de les primeres obligacions del Govern", va afirmar.

Després li va recordar els últims incidents a Molins de Rei, a Vic, a Vilafranca, a Manresa, a les Festes de la Mercè, que "han generat una sensació d'inseguretat i d'impunitat".

El president de la Generalitat, com no podia ser d'una altra manera, els va condemnar "rotundament" i va anunciar una "actuació contundent dels Mossos a la investigació".

Malament rai quan les accions contundents es fan després dels fets. Cal actuar quan es produeixen, no després.

A Molins, els Mossos van fer només tres identificacions, les detencions van ser posteriors. Amb aquesta 'contundència', a Sant Feliu de Llobregat, el poble del costat, ja estan acollonits sobre el que pot passar a la propera Festa de la Tardor, que comença el proper dia 11.

Perquè per agafar un problema per les banyes cal fer abans un bon diagnòstic. Vet aquí el meu sobre les causes que han portat a aquesta creixent sensació d'inseguretat a Catalunya:

1) Fallida del principi d'autoritat: Com volen que es respectin les lleis si vam tenir una alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va dir el juny del 2015 que calia incomplir les que fossin "injustes"?

Les lleis no són justes o injustes, són democràtiques: les aproven els Parlaments. I si no t'agraden, el que has de fer és canviar-les amb prou majoria parlamentària.

Vam tenir també un president de la Generalitat, Quim Torra, que va dir als CDR allò d'"apreteu, apreteu". L'endemà van estar a punt d'ocupar el Parlament. I l'agost del 2020 es va apuntar a la moda Colau.

En un discurs a la Universitat Catalana d'Estiu va proclamar que calia desobeir "les lleis injustes". Quina manca d'imaginació. Ja ho havia dit l'alcaldessa cinc anys abans.

2) Salvador Illa també va insistir que calia dir "les coses pel seu nom" i "no amagar el cap sota l'ala"
Doncs aprofitaré: és evident l'impacte de la immigració il·legal en la inseguretat ciutadana.

No es tracta de criminalitzar ningú, però si venen sense papers i no troben feina d'alguna cosa han de viure.

Amb això no aposto pel 'papers per tothom' sinó que vinguin només els que tinguin papers. De fet, allò que dic des de fa anys ho diu ara fins i tot la presidenta de la Comissió Europea.

"Som nosaltres, com a europeus, els que decidim com venen els migrants i en quines condicions", ha afirmat Ursula von der Leyen aquest divendres durant la cimera de la UE a Granada. M'han dit de tot durant aquest temps per dir el mateix.

Perquè una societat només pot acollir aquells que és capaç d'integrar. I la via laboral és la més segura. Si no hi ha feina, no hi ha integració.

En canvi, sempre que Vox esmenta dades sobre delinqüents d'origen estranger al Parlament els tallen. Dades oficiales de la pròpia Generalitat!

L'altre dia se li va passar a la nova presidenta, Anna Erra, que dit amb tot el respecte està molt verda, i àdhuc ho va demanar el portaveu d'ERC, Jordi Orobitg.

Tanmateix, algunes xifres: El 64% dels empresonats per furt són estrangers, el 53% dels que han comès robatoris, el 68% dels traficants de drogues o el 51% dels agressors sexuals.

Per descomptat, també hi ha delinqüents blancs, heteros i autòctons. Fins i tot violadors. Però és una realitat que no es pot amagar.

Comencen llavors amb el petit delicte: el 'tirón', els furts, el carterisme, els rellotges de luxe. De tots els delictes, el que em dol més són els robatoris a la gent gran.

El que no pot ser és que la immigració –o l'impacte de la immigració– sigui un tema tabú. Pere Aragonès ni tan sols va esmentar el tema en més de dues hores de discurs durant el recent Debat de Política General.

Ja veuen que, a Suècia, antany model d'estat del benestar i de societat cohesionada, es plantegen ara treure l'exèrcit al carrer per les guerres entre bandes.

Tampoc no és la solució perquè l'exèrcit està per al que està, no per assumir funcions policials.

3) El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, no serveix: és un conseller de cotó. Recordo una pregunta de la portaveu del PP al Parlament, Lorena Roldán, el juliol del 2022 precisament sobre "l'escala de delictes a Catalunya".

Elena ho va atribuir a l'augment de "la vida social" després de la pandèmia. Dies abans havia donat una entrevista a La Vanguardia en què assegurava que "Barcelona té més un problema d'incivisme que no pas d'inseguretat". Suposo que per desempallegar-se de les peticions de més agents a la Ciutat Comtal perquè l'incivisme és competència de la Guàrdia Urbana.

La diputada del PP el va estovar de valent i li va retreure la seva "política naïf, on els delinqüents són belles persones i els que ho denunciem som el diable". Fins i tot el va batejar com el conseller de la "candidesa".

Elena es va defensar com va poder: que si l'autoritat no està renyida de ser "d'esquerres" i va acusar el Partit Popular de perseguir la "dissidència política". Suposo que per l'1-0. Quin argument.

Dimecres passat -en aquest cas a instància de la diputada de Junts Jeannine Abella- tampoc ho va fer gaire millor. Va comparar la delinqüència amb un "fenomen global". Com si fos el canvi climàtic.

4) Han erosionat l'autoritat dels Mossos. El procés ha deixat tocada la policia de la Generalitat. Ja no entraré a sac perquè va ser absolt i, per tant, és innocent. Però inspira poca confiança que el màxim responsable, el major Trapero, fos jutjat a l'Audiència Nacional.

Mentre que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, en els moments àlgids del 2017, va demanar que es retiressin de la custòdia de l'edifici i tornés la Policia Nacional. Els jutges no se'n refiaven.

Des de llavors les coses no han millorat gaire. Estan sempre qüestionats. El pitjor és que no només els qüestiona la CUP, que en teoria són els seus socis parlamentaris, sinó que ho fan fins i tot des de dalt.

El mes de desembre passat el mateix Elena es va arrenglerar amb els antisistema per crear un òrgan de fiscalització extern del cos policial.

Li van tombar al Parlament la resta de partits, inclosos els de Junts. Però quina confiança en els seus homes, conseller.

5) El Goven tampoc no té autoritat moral: El mateix. Els tres darrers presidents de la Generalitat han tingut problemes judicials. Ni tan sols entro en els motius. Però quin exemple per als nostres joves. Sense oblidar consellers, exconsellers, diputats, alcaldes, condemnats o amb causes judicials.

Encara hi ha un aspecte molt concret: la permissivitat del govern català amb l'okupació. Catalunya és la comunitat autònoma amb més okupacions.

Una okupació és un acte il·legal perquè és aplanar la propietat privada. Però aquí no només fan els ulls grossos, sinó que fins a cert punt la promouen.

6) Finalment, els col·legues de TV3, que també haurien de treure conclusions. En comptes d'anar als barris més problemàtics de Catalunya prefereixen anar a Lampedusa.

Amb això no vull dir que no vagin a l'illa italiana, sinó que també vagin als barris catalans amb un elevat percentatge d'immigració i preguntin com es viu: quins problemes de convivència o d'inseguretat hi ha. Jo ho he fet. No és tan difícil.

Òbviament, el missatge que dona TV3 sobre aquests fets delictius coincideix amb els del Govern. Dimecres recollien un estudi del Departament de Justícia segons el qual set de cada deu menors no torna "a delinquir" i que "l'origen estranger no és un factor clau". Me n'alegro molt, però la notícia no és que set d'ells no tornin a delinquir sinó que n'hi ha deu ho havien fet abans.

Fins i tot la meva respectada Núria Barcadit -li va agafar l'11-S a Nova York-, va afirmar després de la manifestació de Manresa que hi havia un problema "de convivència" com si fos un enfrontament entre veïns.

El dia anterior, la cadena va voler treure importància a la polèmica amb un reportatge sobre el terreny.

Sortia una experta de l'Institut Català per la Pau que defensava que tot havia estat un conflicte escolar "com ha passat tantes vegades".

Mentre que l'alcalde, Marc Aloy, d'Esquerra, a qui el conflicte li ha esclatat a les mans, es defensava dient que hi ha "molta distància entre allò que espera la gent que fem i allò que les lleis ens permeten fer".

A aquest pas a les properes municipals deixarà de ser alcalde perquè va perdre quatre punts i un regidor el 28-M. Als de Junts els va guanyar per menys de mil vots.

Per això, celebro que els socialistes s'hagin posat les piles. El mateix Salvador Illa va demanar un debat monogràfic sobre inseguretat. Llàstima que quan ho van proposar els de Vox -i ni més ni menys que dues vegades- van votar en contra per no barrejar-se.

Fins i tot a nivell local. L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, sobre el qual tinc dipositades moltes esperances, el primer que va fer després de ser elegit va ser reunir-se amb la Guàrdia Urbana.

El seu predecessor, Miquel Pueyo, d'Esquerra, de les darreres cues que va fer, va ser visitar la comunitat musulmana durant la festivitat de l'Iftar a veure si salvava el cap. El conec, havia estat diputat al Parlament, sector Carod, un 'happyflower'. Com Elena.

Fins i tot Collboni, tan lent en la presa de decisions perquè encara no té govern, ja ha anunciat que prioritzés la seguretat ciutadana -dens una volta per Ciutat Vella- i endurirà l'ordenança cívica.

I no vull acabar sense tenir unes paraules de record per a Núria Marín, llavors alcaldessa de l'Hospitalet i ara al Senat. Que va ser de les primeres a ser conscient de la importància de l'incivisme i la inseguretat als electors.

Perquè, en general, l'esquerra sempre ha estat al·lèrgica a la seguretat. A la seva època José Montilla ja va nomenar Joan Saura conseller d'Interior per cremar-lo.

Aleshores va començar a proliferar el top manta. A Saura se li va acudir delimitar algunes zones en localitats turístiques perquè els manters poguessin vendre sense haver de pagar impostos. Llavors va començar tot.