Lluís Llach, Toni Comín i la tornada al passat processista

No hi ha manera. El processisme es resisteix a tancar la seva etapa i aguanta la seva posició amb dents i ungles. Sobretot la seva plana més gran, els màxims responsables de la mentida de l'u d'octubre i del xantatge emocional posterior. Oriol Junqueras o Carles Puigdemont batallen per mantenir el seu lideratge una dècada després i sense haver demanat perdó per haver-nos mentit.

Però no només ells, aquests darrers dies hem tingut la sort de poder veure dia sí, dia també Toni Comín, un dels supervivents del referèndum. Costa entendre com Comín ha aconseguit mantenir la seva posició privilegiada a Junts, més enllà d'haver fet companyia Puigdemont.

Si un ha sentit algun dels seus discursos aquesta setmana, haurà pogut comprovar que Comín continua sent un polític discret, un orador mediocre i un líder inexistent. Viu del Procés i exerceix de tap en un partit condicionat per allò que vulgui Carles Puigdemont.

Tot i això, Toni Comín sortirà amb tota probabilitat elegit eurodiputat i sumarà una dècada al Parlament Europeu. Abans, va ser diputat al Parlament pel PSC i conseller de Sanitat per ERC. En definitiva, tota una vida política i una vida extra gràcies al Procés.

Lluís Llach, al costat de Toni Comín

Toni Comín no ha recollit gaires suports aquests dies. Segurament, el més representatiu ha estat el de Lluís Llach, flamant nou líder de l'ANC. Llach, cantant de prestigi i polític més que discutible, assegurava fa uns dies que votaria Junts aquest diumenge per "humanitat", o alguna cosa per l'estil.

És el xantatge emocional processista més repetit. Vota'm perquè he estat a la presó, perquè visc fora de Catalunya o perquè m'han posat una multa. Vota'm perquè els altres són molt dolents i jo mantinc viva la flama de l'un d'octubre. No hi ha idees, no hi ha fulls de ruta, no hi ha gaire ideologia.

Algú sap què opina, per exemple, Toni Comín sobre la gestió de la immigració? Em sabrien dir quins impostos eliminaria el cap de cartell de Junts? És impossible, aquí només es parla de la bandera i de la continuació del procés.

Que Lluís Llach sigui ara el nou líder de l'ANC no deu importar massa a la majoria de catalans, que han passat pàgina fa dies. Tot i això, demostra que el processisme continua volent parar el temps i mantenir el seu estatus. Què seria ara de Toni Comín sense el 2017? Qui faria cas a Llach parlant de política sense l'u d'octubre?

El processisme es nega a avançar perquè això significa que els seus dirigents han d'anar-se'n a casa seva. Per sort, el 12 de maig alguns ja van rebre un avís sever. No us preocupeu, que els altres també el rebran tard o d'hora. I compte que no sigui aquest diumenge.