Burkes, niqabs i vels islàmics a Catalunya

Dissabte passat vaig topar-me amb una imatge que em va causar estupor. Jo anava tranquil·lament al meu cotxe. Feia calor. Rondàvem els 25 graus. Per la vorera, vaig veure una mare amb el seu fill. Fins aquí tot normal.

El noi, que no havia de tenir més de 10-12 anys, anava amb pantalons curts, samarreta de màniga curta i xancletes. És a dir, la vestimenta lògica per a la calor que feia. La desconcert va venir per la roba que duia la seva mare: coberta de dalt a baix, no se li podien veure ni els ulls. En efecte, duia un burca. El mateix burca que defensa Najat Driouch, la diputada d'ERC aparentment d'esquerres que llueix el vel islàmic al Parlament.

Aquesta suposada esquerra defensa que les dones musulmanes porten peces de roba com el burca, el niqab o el vel islàmic per decisió pròpia. Però el contrast entre la vestimenta de la dona (suposo que era dona, és clar, perquè coberta de dalt a baix només ho vaig poder intuir) amb la vestimenta estiuenca del seu fill mascle (suposo que era mascle, és clar, perquè no vaig tenir temps de preguntar-li amb quins pronoms se sent identificat) em va portar a preguntar-me si realment prenen aquesta decisió per llibertat personal i perquè volen.

Aquests dubtes ja em van aparèixer fa uns quants anys quan una familiar meva, professora d'una escola de primària, em va explicar el cas d'una alumna seva. Va acabar el curs vestint occidentalitzada i va començar el següent anant velada. Li va preguntar el perquè d'aquest canvi i li va respondre que va ser fruit de pressions del responsable de la mesquita de la ciutat. Insisteixo en el fet que es tractava d'una noia que cursava primària, és a dir, menor de 12 anys.

Aquests mateixos dubtes van tornar al meu cap fa dos estius, quan per primera vegada vaig veure una noia amb burquini. Al seu costat, la seva parella, un home magribí que lluïa un banyador tipus slip. Un altre cop el contrast. La noia tenia uns 30 anys. I potser portava l'alegria per dins, però us asseguro que era la persona amb la cara de menys felicitat dels centenars d'usuaris de tot el parc aquàtic on em trobava. El porten perquè volen? Sí? Segur?

De fet, ja ni em sorprèn aquesta deriva de la pseudoesquerra de defensar el que és indefensable. Perquè els que defensen el mantra de la llibertat personal respecte a un element misogin com és el burca, el niqab o el vel islàmic són els mateixos que consideren la prostitució una feina com qualsevol altra (sempre que no l'exerceixi la seva filla, és clar). O que lluiten perquè els homes biològics puguin participar en competicions femenines. O que defensen una llei com la del 'Solo sí es sí' que permet la rebaixa de condemnes a violadors. Només per posar-ne tres exemples. Després vénen les eleccions i passa el que passa.