ANC, Wikipedia, e-Notícies Lluís Llach al Canet Rock: samarretes invencibles
Què calia, en aquests temps d'angoixa i confusió, més que una nova samarreta de l'ANC?
La millor manera d'entendre el processisme consisteix a categoritzar-lo no com a moviment polític, sinó com a òpera bufa. L'obstinada barreja d'Incompetència i Èpica de Telenotícies ha donat lloc a una infinitat de situacions d'una comicitat màxima, enterament satisfactòries, que tots podem recordar de bon grat aquestes hores estivals d'inèrcia i gintònics.
A la nova temporada, els processistes semblen haver apostat per renovar el repartiment amb rostres juvenils, frescos, plens de dinamisme. A Erc es disputen el mas Junqueras i Vilalta / Rovira, els de Junts aconsegueixen que s'afilien al partit els expresidents Mas i Pujol (el prior de Montserrat no estava disponible) i l'ANC es posa en mans de Lluís Llach, que va fer una aparició al Canet Rock digna de figurar als annals de "fites històriques" de la "revolució dels somriures".
En concret, el diví Llach va oferir als assistents la primícia més esperada: la nova samarreta de l'ANC per a la manifestació de la Diada. El públic va esclatar en crits d'in, inde, independència i van onejar les estelades al vent de la història. No n'hi havia per menys.
El diví Llach va oferir als assistents la primícia més esperada: la nova samarreta de l'ANC per a la manifestació de la Diada | ANC
Què calia, en aquests temps d'angoixa i confusió, més que una nova samarreta de l'ANC? Podrà el malvat espanyolisme feixista refer-se de semblant cop? El pànic va haver d'estendre's pel Tribunal Suprem i el TSJC, veient l'embat colossal del cantautor, que, no content amb aquesta primera i formidable andanada, va regalar a l'eternitat una versió poppy de Que tinguem sort, també per allò d'anar refrescant el repertori musical.
Pujol i Lluís Llach ja estaven enredant a principis dels setanta, un amb serrell i un altre sense, però més o menys tan pesats com ara. El processisme va pel camí de convertir-se en un subproducte per a geriàtrics i creuers de vídues pels fiords noruecs. Lluís Llach primer va participar de la destrossa de Junts pel Sí, després de la destrossa del Consell per la República, després de la destrossa del Fòrum Constituent (el magne llegat de l'enyorat Quim Torra) i ara sembla decidit a convertir l'ANC en una barreja de karaoke de campament i urinari intel·lectual.
Tant de bo vegem aviat una gira de Llach amb Raimon, Maria del Mar Bonet i Antoni Basses amb una mandolina i una ampolla d'Anís del Mono. Una darrera flamarada d'una generació de plastes abans de perdre's en una eternitat d'oblit.
Més notícies: